retrach-colonizat Retrach del colonizat d'Albert Memmi (Vent Terral, 1983).

Quatrena de cobèrta – Aqueste libre, paregut pel primièr còp en 1957 es lèu vengut un classic que i se son reconegut dedins los colonizats dels cincs continents.

Revirat dins un vintenat de lengas, gràcia a l'escrivan Cristian Rapin, l'avèm ara en version occitana.

Aquesta edicion es accompanhada d'un tèxt original de l'autor sus la situacion actuala de las minoritas de l'exagòn que n'actualiza la portada.

Albert Memmi, josieu e tunisian d'origina, viu ara a París al crosament de mai d'una cultura. Es romancièr e sociològ de reputacion internacionala.

Taula :

  • Prològ per Cristian Rapin - p5
  • Retrach del colonizaire : resumit per Cristian Rapin - p7
  • Retrach del colonizat - p23
  • Pòstfàcia : entrevista d'Albèrt Memmi, reculhida per Jòrdi Blanc - p103

Al dintre de la clòsca - Cristian Chaumont

Lo darrièr libre de Cristan Chaumont ven de sortir. Es publicat per E... rau ! A per títol Al dintre de la clòsca, es un roman de sciéncia-ficcion.

Cristian Chaumont aquí torna prene son estil descabestrat que lo lector descobriguèt dins Autan negre e Qual se soven de Naipaspro : de personatges nauts en colors, d'accions fòlas, una intriga entortobilhada e de suspens.

Une langue en quête d’une nation - Francesca Zantedeschi

zantedeschi Une langue en quête d’une nation un libre de Francesca Zantedeschi (IEO Edicion, 2013, 202 paginas, 22 èuros).

Presentacion – Amb aqueste trabalh, rigorós e precís, Francesca Zantedeschi nos acompanha dins los debats d'una epòca dont l'èco s'ausís encara uèi.

Se concentra suls procediments de reconeissença, dins un Estat-Nacion, d'una lenga diferenta de la lenga oficala.

'Mièja-Gauta' de Max Roqueta

mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.