'L'Òme invisible' de H. G. Wells, Pèire Beziat
Detalh de la cobèrta del libre 'L'Òme invisible' de H. G. Wells dins sa version occitana

Las Éditions des Régionalisme publiquèt en 2024 la traduccion occitana del libre de Herbert George Wells, L'Òme invisible. La traduccion es de Pèire Beziat.

La primièra edicion del libre en lenga anglesa data de 1897 jol títol The Invisible Man.

Qual sap qual es aquel estrangièr que se ven albergar a l’abitarèla del vilatge en plen ivèrn ? Per èsser original, es un original. Jamai quita pas sa cambra e fa venir tota un fotral de fiòlas e de botelhons.

Lo sospièch ganha tota la comuna e las bartavèlas mosisson pas. Mas jos sos vestits un pauc fantasieroses, s’amaga un grand scientific que son invisibilitat lo va menar dins una aventura que s’èra pas imaginada a la debuta.

Aquel roman de Wells al còp risolièr e tragic, profetic tanben, pausava ja, i a mai de cent ans, la question : per nòstre bonaür, podèm far çò que volèm de nòstre còrs ? Las tecnicas son a man, uèi, de permetre de tansformacions prigondas. Alara, de qué far ? H. G. Wells respond aquí a sa manièra a la question.

Herbert George Wells (1866-1946) es un escrivan britanic, mai que mai conegut per sos romans de sciéncia-ficcion o d'anticipacion. Sas òbras son estadas escrichas e publicadas après los primièrs libres de Jules Verne e ne pòrtan l'influéncia. Wells es tanben l’autor de fòrça romans de satira sociala, d’òbras de prospectiva, de reflexion politicas e socialas tan plan coma d’obratges tocant a la biologia e a l’istòria. Pendent un temps, foguèt fòrt escotat dins los mitans politics.

Pèire Beziat, nascut en 1954, nos torna presentar una òbra màger de la literatura mondiala. Aquel trabalh de traduccion ven après la sortida de :

  • L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson en 2015 (IEO Edicions) ;
  • Lo mond perdut de Sir Arthur Conan Doyle en 2017 (IEO Edicions) ;
  • dos volums de Las aventuras de Sherlock Holmes d'Arthur Conan Doyle en 2018 (IEO Edicions) ;
  • Viatge amb un ase per Cevenas de Robert Louis Stevenson en 2019 (Éditions des régionalismes) ;
  • La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving en 2021 (IEO Edicions) ;
  • La Pèsta Escarlata de Jack London en 2021 (Éditions des régionalismes) ;
  • 1984 de George Orwell en 2022 (Éditions des régionalismes) ;
  • Las Memòrias de Sherlock Holmes d’Arthur Conan Doyle en 2024 (Éditions des régionalismes).

*

mars

*

Es de notar que los libres editats per IEO Edicion son d'una bona qualitat editoriala. Al contrari, los títols publicats a cò de las Éditions des Regionalismes patisson eles d'una clara manca de seriós : los tèxtes son clafits de fautas e deservisson lo trabalh de traduccion de Pèire Beziat.

*

'L'Òme invisible' de H. G. Wells

L'Òme invisible de H. G. Wells, Éditions des Régionalismes, 2024


Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Autan Negre - Cristian Chaumont

autan-negre-cristian-chaumontAutan Negre de Cristian Chaumont es estat publicat per l'IEO de Lengadòc en 2016. Lo libre de 282 paginas còsta 16 €.

Mas-Jacmet, vilòta d'Occitània, sul pèmont de dos braces de la Montanha Negra, autres còps industriala, rica e groanta de vida, a vist pauc a cha pauc sas usinas tampar, laissant plaça a d'arroïnas e d'ermasses industrials. Ça que la, s'i es venguda installar una usina quimica. Los estajants la sònan : l'USINA.