mars Viatge amb un ase per Cevenas es un libre de Robert Louis Stevenson.

Publicat pel primièr còp en anglés en 1879 jol títol Travels with a Donkey in the Cévennes ven d'èsser reeditat en 2019 en occitan per Las edicions del regionalismes. La traducion es de Pèire Beziat.

Presentacion de l'editor – En 1878 Robèrt Loís Stevenson comença son viatge per Cevenas acompanhat de Modestina, una sauma qu’a crompada per far lo carreg. Partís del Monestièr de Gaselha dins Velai e camina cap al sud d’aquí a St-Joan de Gardonenca.

Après Velai, travèrsa Gavaudan Naut, puèi davala dins lo país dels Camisards. Tot lo long de son escorreguda, Stevenson, sens nos amagar çò que lo còrcacha e sos desavènis amb Modestina o amb lo mond encontrats, nos far partejar son apròcha poetica e sensibla de la natura e a l’encòp son camin interior. Nos convida a tastar l’embelinament de la natura salvatja, los plasers de la marcha, las nuèits passadas a la serena e qualques còps la calor de l’espitalitat. Nos fa remembrar que qualques 180 ans abans son viatge, Cevenas foguèt lo teatre d’una guèrra sens pietat ont tot un pòble luchava per poder viure sa fe.

Aqueste libre es benlèu l’istòria pus bèla escricha al sègle XIXen sus Velai, Gavaudan e Cevenas.

Lo camin seguit per l’autor es integrat al malhum dels GR, lo GR 70, sonat lo Camin de Stevenson.

L’escrivan escocés Robèrt Loís Stevenson foguèt un grand viatjaire que percorreguèt la planeta tota. Nasquèt a Edimborg (1850-1894) e moriguèt dins las Illas Samoà. Entre temps aguèt léser d’escriure qualques cap-d’òbras universals, atals son : L’Illa del Tresaur e L’Afar estranh del doctor Jekyll e d’En Hyde.


Femnas de Josí Guilhòt

m-femnas Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).

"Un vintenat de novèlas contemporanèas en occitan d’Auvernha. Los personatges ? Dròllas e femnas de tots atges, de las annadas 1900 dusca a uèi (o pas luènh dins l’avenir) ; bugadièra, paisana, garda-barrièra, obrièra, comerciala o escolana, viscan dins la montanha tiernesa, la Limanha o en vila.

La societat de consum

societe-de-consommation-baudrillardLa société de consommation - Jean Baudrillard
Folio essais

Quatrena de cobèrta - Lo consum es vengut la morala de nòstre mond. Es a mand de deroïr las fondamentas de l'èsser uman, es a dire l'equilibre que la pensada europèa, dempuèi los Grecs, a mantengut entre las raïças mitologicas e lo mond dels lògos « Coma la societat de l'Edat Mejana s'equilibra sus Dieu e sul Diable, aital la nòstra s'equilibre sul consum e sus sa denonciacion. »

Cronicas de Camparièrs - Quim Candèrs

Cronicas de Camparièrs Ven de sortir en aqueste fin d'estiu de 2020 a las edicions del Grelh Roergàs Cronicas de Camparièrs, lo darrièr libre de Quim Candèrs.

Aqueles racontes, escriches long d’un desenat d’annadas parlan, forra-borra, d’un còp èra, parlan del present. Lo futur lo daissa als prospectivistas, que segon el « s’enganan totjorn, e val mai aital sens cap de dobte ». Lo libre fa 196 paginas.