A la fin del mes de junh de 2026 lo Partit de la Nacion Occitana (PNO) tornava sus la question de l'autonomia de Corsega.
Autonomia per Corsega : un long camin
Lo dimars 23 de junh de 2026, l'Assemblada Nacionala de la Republica Francesa adoptèt, per una larga majoritat, lo projècte de lei constitucionala sus l'autonomia de Corsega.
Aqueste projècte de lei reconeis la « comunitat istorica, culturala e lingüistica de Corsega » e son drech de gerir sos afars pròpris.
Lo procès parlamentari implicarà puèi que lo projècte de lei constitucionala siá presentat al Senat, seguit d'escambis possibles de vai e ven amb l'Assemblada Nacionala (fins a un acòrdi sus un tèxte unic), puèi l'examen en session comuna de l'Assemblada Nacionala e del Senat, seguit de l'adopcion d'una lei organica per especificar los domenis de competéncia « autonòma ». Finalament, una consultacion amb lo pòble cors.
Es inevitablament un procès long dins lo contèxte politic especific de l’exagòn, pr'amor de la manca d'una majoritat a l'Assemblada Nacionala e de l'eleccion presidenciala que ven, çò que rend impossible de dire se serà menat a tèrme o dins quin delai.
Mentre que lo Partit de la Nacion Occitana se regaudís d’aqueste primièr vòte istoric, desira clarificar cèrts ponches.
Aqueste projècte es luènh de las demandas fachas per sos partenaris corses : l'accent es mes sus l'apartenéncia de Corsega a la Republica francesa, qu'es una e indivisibla, e dins la quala lo francés demòra la sola lenga nacionala (rejectant la demanda d’estatut de cooficialitat).
La situacion de la « colonizacion de pòblament » es pas presa en compte : la demanda d'una « ciutadanetat » corsa (inspirada de la ciutadanetat kanak), que donariá a la populacion autoctona un accès mai aisit a l'emplec, al lotjament e a la tèrra, es estada rebutada.
Los colons demòran protegits per « l'egalitat de totes los ciutadans franceses » e votaràn amb la populacion autoctòna tant sul statut d'autonomia coma dins totas las eleccions.
Sens suspresa, l'autonomia s'estendrà pas als poders considerats « sobeirans » – per exemple, lo poder judiciari, l'immigracion, etc.
Cal notar la temptativa del Rassemblement National (RN) en Corsega de recampar los vòtes d'aqueles que s'opausan a l'autonomia a son avantatge, de paur que poiriá encoratjar la pression per l'independéncia.
Dins gaireben cada partit, i aviá de « Jacobins » que demandavan als deputats de votar contra la lei constitucionala, mentre que lors partits defendián generalament un vòte « òc » o l'abstencion (LFI, PCF, centre-esquèrra, macronistas, centre-drecha, LR...), e lo RN se presentava coma l'unica garantia contra una independéncia eventuala.
Lo RN s'es pas convertit subrepticiament al nacionalisme etnic e a de segur pas l'intencion de demandar que las « pièvas del nòrd (cantons) » sián annexadas a la region italiana de la Toscana, ni que las « pièvas del sud » sián annexadas a la region (autonòma e prò-independéncia !) de Sardenha, coma o poiriá suggerir quina que siá mapa lingüistica.
Lo PNO vòl mai d'autonomia per Corsega e pels Corses, dins un quadre legislatiu e reglamentari clar e sens ambigüitat !
Aquò es dins l’espèra de l'independéncia finala de l'isla, se tal es lo desir de la majoritat dels Corses (sens los colons franceses) en seguida d'un referendum sus l'autodeterminacion.
Lo PNO condamna las posicions jacobinas e conservatrises, e tanben las que flatan los sentiments localistas e cercan de soscavar la portada de l'autonomia còrsa.
Còrsega deu servir d'exemple a seguir per Alsàcia, la Lorena Moselana, Bretanha, la Catalonha del Nòrd, lo Westhoek en Flandres, las regions etnolingüisticas occitanas e lo País Basque del Nòrd, per tal de desliurar lo carcan jacobin al nom del drech dels pòbles a l'autodeterminacion, un drech reconegut per l'ONU.
Lo PNO, junh de 2026