Steve Moullé ven de crear (2016) a Druèla en Roergue la societat LaRefabrique.

Ingeniaire de l'Escòla Nacionala Superiora de las Tecnologias e Industrias del Boes (ENSTIB) aguèt l'idèa de sistematizar e de racionalizar lo reemplec, dins de creacions novèlas, de pèças de vièlhs mòbles.

La qualitat del material d'aqueles mòbles es sovent bona en comparason amb los aglomerats modèrnes emplegats per l'industria, e es sovent inutilament degalhada.

Steve Moullé trabalha d'un biais artesanal en Avairon per de particulièrs, d'agéncias d'amenatjament de botigas o per de luòcs publics.

La societat LaRefabrica es membre del malhum Répar’Acteurs e las siás produccions son estampilhadas del labèl Fabriqué en Aveyron.

Se volètz tornar far viure qualques vièlhs daquòses de boes que se comolan al trast, podètz contactar LaRefabrique.

Atencion : cal de boes massís de bona qualitat e plan sec.

[ligam]


Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.