Steve Moullé ven de crear (2016) a Druèla en Roergue la societat LaRefabrique.

Ingeniaire de l'Escòla Nacionala Superiora de las Tecnologias e Industrias del Boes (ENSTIB) aguèt l'idèa de sistematizar e de racionalizar lo reemplec, dins de creacions novèlas, de pèças de vièlhs mòbles.

La qualitat del material d'aqueles mòbles es sovent bona en comparason amb los aglomerats modèrnes emplegats per l'industria, e es sovent inutilament degalhada.

Steve Moullé trabalha d'un biais artesanal en Avairon per de particulièrs, d'agéncias d'amenatjament de botigas o per de luòcs publics.

La societat LaRefabrica es membre del malhum Répar’Acteurs e las siás produccions son estampilhadas del labèl Fabriqué en Aveyron.

Se volètz tornar far viure qualques vièlhs daquòses de boes que se comolan al trast, podètz contactar LaRefabrique.

Atencion : cal de boes massís de bona qualitat e plan sec.

[ligam]


SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.