Lo divendres 14 de julhet de 2017, a Albi dins l'encastre del XIIen congrès de l'AIEO, Miriam Bras animava una presentacion sus los còrpusses informatizats pels estudis occitans. Tornam publicar, per informacion, lo resumit de sa presentacion (sorsa AIEO).

A l’ora d’ara, lo trabalh dels cercaires en lingüistica e en literatura s’apèva de mai en mai sus de corpusses informatizats. Per l’occitan, coma per las autras lengas en dangièr, la bastison de corpusses textuals e d’aisinas de tractament automatic de la lenga es a l’encòp necite per garantir la preséncia de la lenga dins lo mond numeric e per metre a posita dels cercaires de ressorgas e d’aisinas comparablas a çò qu’existís per las autras lengas.

Dempuèi un quinzenat d’ans, mantuns projèctes an espelit per recampar de tèxtes de totas las epòcas jos la formas de concordanças, d’edicions electronicas, de bibliotècas virtualas o de basas textualas (la Concordança de l’Occitan Medieval, lo Còrpus Electronic de l’Occitan Gascon, lo Pichon Thalamus de Montpelhièr, la Biblioteca Tholosana, lo Corpus literari de las Renaissença Gascona, la Bibliotèca Virtula de la TorManha, BaTelÒc, etc.). D’autre latz, devèm complir d’autras escomesas e desvolopar d’aisinas de tractament automatic de l’occitan per una expleitacion encara mai aprigondida dels tèxtes.

Prepausam de recampar a l’entorn de la taula redonda de cercaires en literatura e en lingüistica que s’apevaràn sus lor experiénça de la bastison d’un còrpus informatizat per escambiar amb los representants del Congrès Permanent de la Lenga Occitana e del CIRDÒC suls ligams a bastir entre los projèctes per avançar dins la mesa a posita dels tèxtes occitans e sus las amiras de tractament automatic de l’occitan estructuradas per la Fuèlha de Rota pel desvolopament numeric de l’occitan del Congrès, e pel projècte RESTAURE qu'associa mai d’una lenga de França per mutualisar las aisinas e los sabers-fars.

Interveneires :

  • Miriam Bras, Universitat Tolosa - Joan Jaurés
  • Jean-Baptiste Camps, Escòla Nacionala de las Cartas
  • Gilles Couffignal, Universitat París Sorbona
  • Benaset Dazeas, Congrès Permanent de la Lenga Occitana
  • Noëmia Eyraud, CIRDÒC e Universitat Pau Valery (Montpelhièr 3) – LLACS-RedÒc

SpinLaunch o l'autre biais de mandar de satellits en orbita

Fronda de SpinLaunch en 2021

La societat SpinLaunch basada a Long Beach als Estats Units desvolopa un novèl mejan per mandar de satellits en orbita.

La Citroën Ami, version 2020

L'Ami de Citroën

Citroën propausa dempuèi l'estiu de 2020 una veitura susprenenta : l'Ami. Una Ami novèla version qu'a pas res a veire amb las ancianas Ami 6 o Ami 8.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Pedagogia : 'Enfanças'

En 2012 lo Centre Regional de Documentacion Pedagogica (CRDP) de l'acadèmia de Montpelhièr publicava un document a destinacion dels joves lectors Enfanças.

Espaci : partença de la mission lunara privada IM-1

IM-1

Partiguèt lo dijòus 15 de febrièr de 2024 en direccion de la Luna l'astronau de la societat Intuitive Machines. Deu menar sul sòl lunar de material scientific. Nom de la mission : IM-1.

Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs posquèsson utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Ze Combi facilita las liurasons del darrièr quilomètre

Ze Combi

La societat implantada a Tolosa Ze Combi torna pensar las liurasons en vila.

Rolls-Royce e Reaction Engines trabalhan sus una nòva generacion de motors

La societat Rolls-Royce aprogondís sa collaboracion amb Reaction Engines.