Foguèt a la davalada de 2016 que lo programa ERASMUS + « l'Educacion al Desvolopament Durable dins nòstras lengas » debutèt a l’iniciativa de las conselhièras pedagogicas d’occitan de l’Acadèmia de Montpelhièr.

Pilotat pel Centre interregional de desvolopament de l’occitan (CIRDÒC), lo projècte reünís 7 partenaris a travèrs 4 regions europèas (Occitània, Val d’Aran, Val d’Aosta e Piemont) dins las qualas 6 lengas son parladas : l’occitan, lo francoprovençal, lo catalan, lo francés, l’espanhòl e l’italian.

L’objectiu del projècte es de permetre a d’ensenhaires e d’escolans de quatre regions europèas de se rencontrar e de collaborar sus l’educacion al desvolopament durable e l’utilizacion de las novèlas tecnologias pendent 2 ans (2016-2018). Amb una particularitat, e un atot, consequent per menar aquesta reflexion a l’escala europèa : dins cada país, los participants als escambis aprenon e ensenhan dins un environament escolar bilingüe o plurilingüe, es a dire dins lo qual los ensenhaments son dispensats dins doas lengas o mai.

Lo programa Erasmus + per l’ensenhament escolar s’inscriu dins una apròcha virada cap al desvolopament de las competéncias e d’un environament favorable a la reüssida de totes, en s’estacant en particular a la realizacion dels objectius seguents :

  • luchar contra l’abandon escolar ;
  • desvolopar las competéncias claus ;
  • renforçar la cooperacion entre actors de l’educacion formala e non formala ;
  • melhorar la qualitat de l’enseignament mercés als escambis.

Lo programa favoriza aital las accions de mobilitat en Euròpa pels ensenhaires, e l’ensemble dels personals dels establiments escolars de l’ensenhament general, tecnic o professional, de la mairala al licèu (fins al bachelierat). Facilita tanben las accions de cooperacion pel biais dels projèctes de cooperacion, e de la plataforma eTwinning. Totas las mobilitats d’escolans s’inscrivon dins los partenariats de cooperacion.

[clicar per ne saupre mai]


Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Agricultura e robotica : Naïo Technologies

Lo robot Ted de Naïo

L'entrepresa Naïo Technologies comercializa de robòts agricòlas.

Wright Electric prevei de metre en circulacion un avion zèro emission tre 2026

BAe 146, Wright Electric

La societat Wright Electric basada als Estats Units, a per ambicion de descarbonar lo transpòrt aerian. Per aquò far desvolopan de motors electrics.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.