Dempuèi la fin de l'esplechacion del Concorde per la companhiá aeriana Air France cap d'avion civil en 2018 pòt pas viatjar a una velocitat superiora a la del son. Qualques constructors son a assajar de tornar aviudar aquel mejan de transpòrt.

La societat Boom prevei de far Londre-Nòva Yòrk en 3h15 a Mach 2,2. Spike Aerospace trabalha tanben sus d'avions supersonics.

Mas un dels actors essencials de la recèrca dins aquel domèni, la NASA, es tanben dins la corsa e prepara amb l'ajuda de Lockheed Martin la construcion d'un avion supersonic d'ensag, lo LBFD per Low-Boom Flight Demonstrator.

L'aprelh long de mai de 28 mètres serà utilizat per testar las tecnologias necitas per limitar lo bang sonòr que caracteriza aquel tipe d'avion. Aquel bang representa una empacha per l'utilizacion commerciala civila d'un aeornef de transpòrt.

Lo primièr vòl es previst per 2021. Lo LBFD deuriá anar a Mach 1,4 a una altituda d'environ 16 000 mètres.


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.