Vega
Lançament de Vega lo 2 de setembre de 2020, mission VV16 © Arianespace

Vega : mission VV16 complida

Dins la nuèch del 2 al 3 de setembre de 2020 la pichòta fusada Vega reüssiguèt sa mission : placèt en orbita tot un ramelet de pichons satellits : un cinquantenat. 21 clients, eissits de 13 païses diferents èran concernits.

Las aplicacions pels nano e micosatellits son nombrosas : permeton d'observar la Tèrra, de desvolopar de mejans de comunicacion novèls o de far de recèrcas scientificas ; lor utilizacion es de mai en mai frequenta. En consequéncia las societats en carga dels lançaments son constrenchas d'adaptar lor ofèrta per poder efectuar de missions amb mandadisses multiples.

Vega es una de las responsas europèa a aquela demanda. Son desvolopament es assegurat per Arianespace amb l'ajuda de l'European Space Agency (ESA).

Après lo deganaci de l'an passat en 2019 ont la fusada del vòl 15 foguèt destrucha, lo succès de la mission VV16 torna menar Vega dins la competicion que se dubrís suls lançaments multiples de pichons satellits.

Aquesta competicion serà internacionala e ferotja.


Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.