Projècte Penly EDF
Illustracion de l'agrandiment de la centrala de Penly ©EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Lo president qualifiquèt las òbras que debutavan de « chantier du siècle ». Dos reactors seràn bastits del tipe EPR2.

Son ja un milièr de trabalhadors que son present sul site. Après las òbras de terrassament, debutarà en 2029 la construccion dels reactors. La mesa en servici es prevista per 2038.

Lo president aprofechèt de l'escasença per tornar rapelar la situacion francesa rapòrt al nucleari civil :

  • 57 reactors repartits sus 18 sites ;
  • per una produccion de 370 tWh* d'electricitat ;
  • 90 tWh son exportats.

Tornèt tanben rapelar que l'electricitat nucleara produsís 12 gramas de CO2 per kWh contra 490 pel gaz e 820 pel carbon.

Dos autres projèctes d'agrandiment son en preparacion : un a Gravelines e l'autre a Bugey.

* Un kWh representa 103 Wh, un tWh representa 1012 Wh.

Parc nuclear francés

Map de las centralas nuclearas franceseas e lista dels reactors EPR2 prevists


Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.