pese
Brot de pese "manja tot" © La Pousseraie

Tres entreprenaires, Blanche Duncombe, Juliette e Damien Willier, an creada a Niça la societat La Pousseraie.

Lor objectiu es de produsir de plantas e de las comercializar als cuisinièrs del parçan en cèrca de produches frescs e de qualitat. An, per aquò far, concebut un òrt urban particulièr : utilizan la tecnica d'aqüaponia.

L'aqüaponia es una tecnica que consistís a tornar crear un mini ecositèma dins lo qual las dejeccions dels peisses servisson d'engrais natural a las plantas. Conjuga aqüacultura e idroponia.

Un grand bassin content los peisses. L'aiga cargadas de las dejeccions es utilizada per asagar las plantas que se noirrisson dels elements nutritius menats. L'aiga puèi, netetjada, torna als peisses. La bocla es boclada e la plantas butan.

La sola matèria de necessària per la cultura es la noiridura dels peisses. La quantitat d'aiga d'emplegar es feble e las culturas se pòdan praticar a l'exterior o a l'interior.

La startup niçarda prevei de comercializar sas primièras plantas per l'estiu de 2020. Al catalòg : peses, coriandre, basilic, anet, roqueta...


Ascendance Flight Technologies desvela son avion ibrid

Atea, Ascendance

La societat Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa desvolopa dempuèi qualques ans un avion ibrid. Lo 1èr de decembre de 2021 son director, Jean-Christophe Lambert, desvelèt l'aparéncia de l'aparelh que preveson de comercializar.

L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Espaci : quatre toristas en orbita

Mission Inspiration4

Lo dimècres 15 de setembre de 2021 la societat SpaceX mandèt en orbita quatre personas.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.