La Luna
La Luna, objectiu de las missions Artemis

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Aquesta primièra mission, Artemis 1, deu lançar pel primièr còp la capsula Orion. Sens cap d'astronautas a bòrd, aquesta deu far lo torn de la Luna abans de tornar sus Tèrra. Intrarà dins l'atmosfèra ont serà notadament esprovat son bloquièr termic.

Del temps del vòl d'Orion seràn mesuradas de donadas divèrsas relativas a l'ambient al dintre de la capsula ont prendràn plaça los astronautas. Nivèl de vibracion e tauses de radiacions seràn registrats.

Es per la segonda mission, Artemis 2, prevista en 2024 que d'astronautas seràn embarcats. Anaràn fins a la Luna mas se pausaràn pas encara dessús. Calrà per aquò esperar la mission d'après.

Es tanben previst dins l'encastre de las missions Artemis la construccion d'una estacion, The Gateway. Aquesta serà la primièra a èsser dins l'espaci lonhdan e non pas, coma l'ISS (Internationala Space Station), en orbita bassa. Aquesta nòva estacion espaciala permetrà als umans pel primièr còp d'esprovar çò que viure dins l'espaci, luènh de la Tèrra, vòl dire.

La Luna es a mai de 384 000 km de la Tèrra.


Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.