Eurosuit
Lo vestit Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Aqueste vestit espacial es estat desvolopat per d'actors europèus : lo CNES, Spartan Space, Medes e Decathlon pel compte de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA). Deu èsser testat en orbita per l'astronauta Sophie Adenot.

Aqueste equipament a per vocacion d'aparar los astronautas dins las fasas criticas dels vòls (partença e aterratge). S'emplega al dintre del vaissèl unicament id est per d'activitats intraveïcularas (IVA : Intra-Vehicular Activity). Segon los fabricants se pòt metre aisidament en mens de doas minutas.

Son estructura de teissut tecnic estratifiat combina de polièster renforçat, d'elastan e de polimèrs soples, permet una pressurizacion mecanica leugièra. Las calçaduras inegran un sistèma d'ancoratge magnetic e de sòlas a memòria de forma adaptada a la microgravitat.

Lo casco dispausa d'un ecran e d'un sistèma de comunicacion avançat.

Sophie Adenot validarà son usatge en microgravitat.

Lo CNES es lo Centre Nacional d'Estudi Espacial francés.

Spartan Space es un start-up basada prèp de Marselha especilizada dins la concepcion de solucions per las intervencions umanas dins d'environaments extrèms.

Lo Medes es un centre d'expertiza sus la medecina espaciala basat a Tolosa que desvolopa de solucions per susvelhar la condicion fisica dels astronautas en mission.

Decatlhon es un ensenha de venda de vestits d'espòrt.

Eurosuit a per vocacion de venir lo vestit de proteccion dels astronautas europèus.

Eurosuit 2026

Lo vestit espacial Eurosuit presentat en 2026


Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

La Twingo electrica es disponibla

Twingo electrica 2026

Ven de sortir a la debuta d'aqueste an 2026 la Twingo electrica de Renault.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.