Eurosuit
Lo vestit Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Aqueste vestit espacial es estat desvolopat per d'actors europèus : lo CNES, Spartan Space, Medes e Decathlon pel compte de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA). Deu èsser testat en orbita per l'astronauta Sophie Adenot.

Aqueste equipament a per vocacion d'aparar los astronautas dins las fasas criticas dels vòls (partença e aterratge). S'emplega al dintre del vaissèl unicament id est per d'activitats intraveïcularas (IVA : Intra-Vehicular Activity). Segon los fabricants se pòt metre aisidament en mens de doas minutas.

Son estructura de teissut tecnic estratifiat combina de polièster renforçat, d'elastan e de polimèrs soples, permet una pressurizacion mecanica leugièra. Las calçaduras inegran un sistèma d'ancoratge magnetic e de sòlas a memòria de forma adaptada a la microgravitat.

Lo casco dispausa d'un ecran e d'un sistèma de comunicacion avançat.

Sophie Adenot validarà son usatge en microgravitat.

Lo CNES es lo Centre Nacional d'Estudi Espacial francés.

Spartan Space es un start-up basada prèp de Marselha especilizada dins la concepcion de solucions per las intervencions umanas dins d'environaments extrèms.

Lo Medes es un centre d'expertiza sus la medecina espaciala basat a Tolosa que desvolopa de solucions per susvelhar la condicion fisica dels astronautas en mission.

Decatlhon es un ensenha de venda de vestits d'espòrt.

Eurosuit a per vocacion de venir lo vestit de proteccion dels astronautas europèus.

Eurosuit 2026

Lo vestit espacial Eurosuit presentat en 2026


Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.