Tokamak WEST CEA
Fotografia del Tokamak WEST de Cadaracha © CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

L'anóncia es estada facha pel Comissariat a l'Energia Atomica (CEA). Lo tokamak WEST es situat a Cadaracha en Provença. Fonciona dempuèi 2016.

La temperatura del plasma es estada montada fins a 50 milions de grases Cèlsius.

Lo precedent recòrd èra detengut pel tokamak EAST chinés.

Dins los meses que venon los cercaires del WEST an l'intencion de manténer lo plasma encara mai de temps e de lo portar a una temperatura mai nauta.

Diferents aparelhs d'aquel tipe, dedicats a la recèrca, son actius de pel mond :

  • lo JT-60SA al Japon :
  • l'EAST en China ;
  • lo KSTAR en Corée du Sud ;
  • lo WEST a Cadaracha en Provença.

Lo tokamak europèu JET situat en Anglatèrra es el arrestat dempuèi la fin de 2023.

Totas aquelas maquinas permetan d'experimentar al còp l'obtencion, la dinamica e lo manteniment del plasma, mas permeton pas de far de fusion. Son de tokamaks tròp pichons per aquò. L'energia necessària ven de l'exterior. Es ITER de talha superiora que permetrà de ne far.

ITER es actualament en construcion sul site de Cadaracha.

La mestreja dels plasmas es essenciala per fin de poder deman produisr d'energia electrica mercés a la fusion d'idrogèn. ITER aurà per vocacion de permetre l'aprigondiment de las coneissenças necessàrias per definir de modèls de tokamaks a vocacion industriala.

tokamak WEST

Profil del tokamak WEST


Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».