Tokamak WEST CEA
Fotografia del Tokamak WEST de Cadaracha © CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

L'anóncia es estada facha pel Comissariat a l'Energia Atomica (CEA). Lo tokamak WEST es situat a Cadaracha en Provença. Fonciona dempuèi 2016.

La temperatura del plasma es estada montada fins a 50 milions de grases Cèlsius.

Lo precedent recòrd èra detengut pel tokamak EAST chinés.

Dins los meses que venon los cercaires del WEST an l'intencion de manténer lo plasma encara mai de temps e de lo portar a una temperatura mai nauta.

Diferents aparelhs d'aquel tipe, dedicats a la recèrca, son actius de pel mond :

  • lo JT-60SA al Japon :
  • l'EAST en China ;
  • lo KSTAR en Corée du Sud ;
  • lo WEST a Cadaracha en Provença.

Lo tokamak europèu JET situat en Anglatèrra es el arrestat dempuèi la fin de 2023.

Totas aquelas maquinas permetan d'experimentar al còp l'obtencion, la dinamica e lo manteniment del plasma, mas permeton pas de far de fusion. Son de tokamaks tròp pichons per aquò. L'energia necessària ven de l'exterior. Es ITER de talha superiora que permetrà de ne far.

ITER es actualament en construcion sul site de Cadaracha.

La mestreja dels plasmas es essenciala per fin de poder deman produisr d'energia electrica mercés a la fusion d'idrogèn. ITER aurà per vocacion de permetre l'aprigondiment de las coneissenças necessàrias per definir de modèls de tokamaks a vocacion industriala.

tokamak WEST

Profil del tokamak WEST


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.