L'Uptis de Michelin
Lo pneu Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis per Unique Puncture-proof Tire System.

Dempuèi sa presentacion en 2019 diferents prèmis son venguts recompensar aquel pneu increbable : lo Golden Steering Wheel Award 2019 en Alemanha, lo Coyote Automobile Award 2020 en França o encara l'AVT Aces Award 2020 als Estats Units.

Aquel tipe de pneumatic presenta diferents avantatges.

D'en primièr Michelin elimina lo problèma del desconflament accidental que i a pas dins los Uptis de cambra d'aire comprimat. Demai limita la quantitat de cautchó necessària per la produccion d'aquel produch indispensable a l'automobila.

En 2021 l'industrial mestrejan pro plan aquesta tecnica nòva e los ensages organizats daissan esperar un bon acuèlh pels utilizators.

La comercializacion a granda escala d'aquel tipe de pneu es pas previstat abans 2024.


Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.