Megane eVision © Renault 2020
Mégane eVision © Renault 2020

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Lo veïcul es electric, aquò's pas encara la version que serà produsida mas simplament un concèpte.

Lo PDG de Renault, Luca de Meo, afortís pr'aquò qu'aquel concèpte es pròcha a 95 % de l'estile qu'auràn las futuras veituras del grop.

Aquela Mégane eVision es una pichona compacta, amb d'aire de SUV, es un pauc pus nauta qu'una Mégane actuala.

Es, al nivèl estilistic, escleta, res de tròp. Renault sembla de voler se posicionar sul naut de gama.

Al nivèl de la poténcia lo motor presentat fa 160 kW (217 cavals). Sonque doas ròdas son motriças.

La siá batariá es de 60 kWh de capacitat utila. Las celulas son produsidas en Polonha per LG Chem, e assembladas en França.

Son autonomia es de 450 quilomètres en cicle mixte WLTP.

La presentacion del modèl de seria per la Mégane electrica es esperada per 2021. Las primièras liurason son pas previstas abans 2022. La produccion se farà a Douai.

 

eVision

Mégane eVision © Renault 2020


Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».