Al mes de julhet de 2017 Sono Motor presentava una veitura electrica equipada de panèls solars : se pòt recargar soleta, per poder far fins a 30 km per jorn.

Per los que fan pauc de quilomètres, adieu la pompa, segur, mas tanben adieu lo fial per cargar.

Se pòt tanben cargar normalament. L'autonomia maximala prevista s'amonta alara a 250 km.

Aquela veitura nomenada Sion serà comercializada en 2019 per quicòm coma 16 000 èuros. L'entrepresa, una startup que se consacra a la mobilitat sens petròli e sens emission, es basada a Munich en alemanha.

Los particulars pòdon investir dins l'aventura sus la plataforma de finançament participatiu dubèrta lo 19 d'agost de 2017 [aquí]

Caracteristicas tecnicas :

  • Prètz : environ 16 000 èuros
  • Autonomia prevista : 250 km
  • Bateriá de 30 kWh
  • Poténcia : 80 kW
  • Pòt tractar fins a 750 kg

 

 


Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.