Idrogèn verd
La molecula d'idrogèn es compausada de dos atòms d'idrogèn

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Tre 2019 un plan de 150 milions d'èuros es estat mes en plaça. Prevei d'ajudas, al còp als ecosistèmas locals, a la formacion, a la produccion o encara a la recèrca e al desvolopament. Los investiments se van perseguir fins a 2030.

Una de las solucion per descarbonizar lo sector de l'energie es de produsir d'idrogèn verd que podriá en 2050 representar fins a 20 % de l'energia consumida. La demanda concernissent primièr la mobilitats dichas intensivas (camions, autocarris, trens, transpòrt fluvial) e las industrias.

La Region Occitània aurà a sa disposicion l'usina Hyd'Occ ; ne serà proprietària. Implantada al pòrt de La Novèla sa construccion debuta : la primièra pèira es estada pausada a la fin de mes de junh de 2023. Aquel acte simboliza lo volontarisme de l'executiu occitan en matèria de produccion d'energia verda. Seràn aquí conciliats, desvolopament economic, creacion d'emplecs e descarbonizacion.

L'usina Hyd'Occ produsirà d'idrogèn via l'electrolisi de l'aiga. L'electricitat necessària serà d'origina renovelabla. Cap d'energia fossila serà pas emplegada.

L'acabament de sa construccion es previst per 2024.

Lo pòrt de La Novèla se posiciona per la Region Occitània coma lo pòrt de la transicion energetica en Mediteranèa, que serà tanben installat, en mar, un pargue eolian flotant de producion d'electricitat.

Idrogèn verd


Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

‌La producion d'A320 va augmentar

A320

Lo constructor d'avion tolosenc Airbus prevei una augmentation de la producion de son avion A320. Lo grop prevei de portar a 75 lo nombre d'element produsit cada mes en 2025.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.