SkyDefender, Thales, 2026
Illustracion per lo sistèma de proteccion SkyDefender ©Thales

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Los conflictes recents an mostrat l'importància dels sistèmas de destruccions de drònes e missils. SkyDefender a per vocacion d'aparar un territòri dels dangièrs multiples provenent del cèl.

Per las amenaças de corta portada, ForceShield bota en plaça una vertadièra bula de proteccion locala.

Per los dangièrs que provenon de distància mai importantas, qualques centenats de quilomètres, lo sistèma SAMP-T NG prend lo relai.

Per las amenaças lonhdanas, qualques milièrs de quilomètres, los radars SMART-L MM e UHF prenon lo relai. Las alèrtas precòças permeton d'agir avant que los missils, avions o drònes representen un dangièr.

Las compausantas de SkyDefender son geridas mercés al sistèma de comandament e de contraròtle SkyView.


Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.