Nyx, 2025
La capsule Nyx abans sa partença per la Mission Possible de junh de 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Après una primièra mission que menèt una pichòta capsula en orbita per la Mission Bikini en julhet de 2024, se debanèt al mes de junh de 2025 la Mission Possible.

Alara qu'en 2024 de problèmas ligats a la nau que menava Nyx Bikini en orbita empachèran la capsula d'efectuar son intrada dins l'atmosfèra, aqueste còp la capsula posquèt intrar. Aquò pel primièr còp dins l'istòria per una capsula espaciala de concepcion europèa concebuda per una societat privada.

La debuta de l'intrada se passèt plan, al còp al nivèl de son posicionament e de las comunicacions.

La fin capitèt pas. Los engenhaires perdèron lo ligam amb l'astronau alara qu'èra a vint-e-sièis quilomètres de naut abans la fasa transonica e la dubèrtura dels paracasudas.

The Exploration Company desvelopa una tresena capsula, Nyx Earth, que deuriá volar en 2028.


Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.