Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Aquela anóncia interven d'annadas après la mesa en linha en 2022 de l'aplicacion estatsunidenca ChatGPT de l'entrepresa OpenAI que devenguèt rapidament populara e permetèt al mond de se familiarizar amb las potencialitats d'aquelas tecnicas nòvas d'IA (Intelligéncia Artificiala).

Los potencials d'otisses d'aquel tipe sos gigants. Permetan dins un mond de mai en mai numeric de trabalhar sus de massas de donadas importantas, de destriar, de coneisse, d'organizar, de crear de vidèos, d'imatges, de tèxtes, de plans, de far de traduccions, de legir... accions multiplas entrò ara reservadas a d'umans.

L'anóncia es estada remarcada que las tecnicas d'IA fan parts de la competicion tecnologica sempre en cors entre los grands centres de poder del mond, China, Euròpa, Estats Units... DeepSeek seriá, segon los mèdias, del nivèl de ChatGPT. Demai aprendriá mai rapidament e costariá mens car.

Aquel tipe d'anóncia apareis anecdotic dins un mond ont las aplicacions d'IA son pertot dins las entrepresas. Qu'aquò siá dins lo sector bancari, las asseguràncias, las administracions, en engenhariá o en sciéncias, cap de sector es pas uèi privat d'aplicacions d'IA. Son desvolopadas, emplegadas, e degun ne dis pas res. Google n'utiliza per exemple per poder far de taduccions automaticas. Son aplech de traduccion, Google Traduction, que permet de tradusir de mots de l'anglés o del francés a l'occitan per exemple, emplega d'otisses d'IA que trabalhan sus la matèria numerica occitana disponibla suls servidors pertot dins lo mond. Cal plans saupre que uèi, en 2025, los primièrs visitors d'un site internet qué que siá, son pas d'umans mas de robòts en cèrca de matèria numerica a valorar. De mèdias utilizan tanben de moduls d'IA per escriure d'articles o ne propausar la lectura a nauta votz.

La mesa en linha e la promocion d'aquelas aplicacions accessiblas a tot un cadun, coma ChatGPT o aquesta darrièra venguda DeepSeek, pòdon èsser vistas coma de simplas accions de comunicacion. Aquò's per las institucions, privadas o estatalas, un biais de rapelar ont ne son las fòrças en preséncia dins lo domèni de las intelligéncias artificialas.

Qué que siá los enjòcs son d'importàncias. Euròpa, sens èsser fòra jòc, demòra coma a l'acostumada luènh d'aquelas posturas. D'aplicacions made in Europe son pr'aquò disponiblas coma la de Mistral AI.


Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.