Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Aquela anóncia interven d'annadas après la mesa en linha en 2022 de l'aplicacion estatsunidenca ChatGPT de l'entrepresa OpenAI que devenguèt rapidament populara e permetèt al mond de se familiarizar amb las potencialitats d'aquelas tecnicas nòvas d'IA (Intelligéncia Artificiala).

Los potencials d'otisses d'aquel tipe sos gigants. Permetan dins un mond de mai en mai numeric de trabalhar sus de massas de donadas importantas, de destriar, de coneisse, d'organizar, de crear de vidèos, d'imatges, de tèxtes, de plans, de far de traduccions, de legir... accions multiplas entrò ara reservadas a d'umans.

L'anóncia es estada remarcada que las tecnicas d'IA fan parts de la competicion tecnologica sempre en cors entre los grands centres de poder del mond, China, Euròpa, Estats Units... DeepSeek seriá, segon los mèdias, del nivèl de ChatGPT. Demai aprendriá mai rapidament e costariá mens car.

Aquel tipe d'anóncia apareis anecdotic dins un mond ont las aplicacions d'IA son pertot dins las entrepresas. Qu'aquò siá dins lo sector bancari, las asseguràncias, las administracions, en engenhariá o en sciéncias, cap de sector es pas uèi privat d'aplicacions d'IA. Son desvolopadas, emplegadas, e degun ne dis pas res. Google n'utiliza per exemple per poder far de taduccions automaticas. Son aplech de traduccion, Google Traduction, que permet de tradusir de mots de l'anglés o del francés a l'occitan per exemple, emplega d'otisses d'IA que trabalhan sus la matèria numerica occitana disponibla suls servidors pertot dins lo mond. Cal plans saupre que uèi, en 2025, los primièrs visitors d'un site internet qué que siá, son pas d'umans mas de robòts en cèrca de matèria numerica a valorar. De mèdias utilizan tanben de moduls d'IA per escriure d'articles o ne propausar la lectura a nauta votz.

La mesa en linha e la promocion d'aquelas aplicacions accessiblas a tot un cadun, coma ChatGPT o aquesta darrièra venguda DeepSeek, pòdon èsser vistas coma de simplas accions de comunicacion. Aquò's per las institucions, privadas o estatalas, un biais de rapelar ont ne son las fòrças en preséncia dins lo domèni de las intelligéncias artificialas.

Qué que siá los enjòcs son d'importàncias. Euròpa, sens èsser fòra jòc, demòra coma a l'acostumada luènh d'aquelas posturas. D'aplicacions made in Europe son pr'aquò disponiblas coma la de Mistral AI.


Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.