Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Aquela anóncia interven d'annadas après la mesa en linha en 2022 de l'aplicacion estatsunidenca ChatGPT de l'entrepresa OpenAI que devenguèt rapidament populara e permetèt al mond de se familiarizar amb las potencialitats d'aquelas tecnicas nòvas d'IA (Intelligéncia Artificiala).

Los potencials d'otisses d'aquel tipe sos gigants. Permetan dins un mond de mai en mai numeric de trabalhar sus de massas de donadas importantas, de destriar, de coneisse, d'organizar, de crear de vidèos, d'imatges, de tèxtes, de plans, de far de traduccions, de legir... accions multiplas entrò ara reservadas a d'umans.

L'anóncia es estada remarcada que las tecnicas d'IA fan parts de la competicion tecnologica sempre en cors entre los grands centres de poder del mond, China, Euròpa, Estats Units... DeepSeek seriá, segon los mèdias, del nivèl de ChatGPT. De mai aprendriá mai rapidament e costariá mens car.

Aquel tipe d'anóncia apareis anecdotic dins un mond ont las aplicacions d'IA son pertot dins las entrepresas. Qu'aquò siá dins lo sector bancari, las asseguràncias, las administracions, en engenhariá o en sciéncias, cap de sector es pas uèi privat d'aplicacions d'IA. Son desvolopadas, emplegadas, e degun ne dis pas res. Google n'utiliza per exemple per poder far de taduccions automaticas. Son aplech de traduccion, Google Traduction, que permet de tradusir de mots de l'anglés o del francés a l'occitan per exemple, emplega d'otisses d'IA que trabalhan sus la matèria numerica occitana disponibla suls servidors pertot dins lo mond. Cal plans saupre que uèi, en 2025, los primièrs visitors d'un site internet qué que siá, son pas d'umans mas de robòts en cèrca de matèria numerica a valorar. De mèdias utilizan tanben de moduls d'IA per escriure d'articles o ne propausar la lectura a nauta votz.

La mesa en linha e la promocion d'aquelas aplicacions accessiblas a tot un cadun, coma ChatGPT o aquesta darrièra venguda DeepSeek, pòdon èsser vistas coma de simplas accions de comunicacion. Aquò's per las institucions, privadas o estatalas, un biais de rapelar ont ne son las fòrças en preséncia dins lo domèni de las intelligéncias artificialas.

Qué que siá los enjòcs son d'importàncias. Euròpa, sens èsser fòra jòc, demòra coma a l'acostumada luènh d'aquelas posturas. D'aplicacions made in Europe son pr'aquò disponiblas coma la de Mistral AI.


Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.