GenF
Illustracion presenta sul site de la societat GenF en 2026

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

GenF a per objectiu de far un primièr pas cap a la creacion d'una font d'energia novèla, segura, abondosa, competitiva e a bas carbòni, mercés al procèssus de fusion per confinhament inercial. Collabora amb lo CEA (Comissariat a l'Energia Atomica), lo CNRS (Centre Nacional de la Recèrca Scientifica), l'Escòla Politecnica e la Region Novèla Aquitània.

La produccion d'energia per fusion nucleara es ara identificada coma una de las solucions per permetre de redusir las emissions de carbòni dins lo mond entièr e satisfar la demanda d'energia creissenta dins divèrses sectors de l'economia coma lo transpòrt, la construccion, l'agricultura e l'industria numerica. Segon l'Agéncia Internacionala de l'Energia, lo consum d'electricitat dels centres de donadas doblarà d'aicí a 2030 per part en rason de l'utilizacion de mai en mai importanta de las intelligéncias dichas artificialas (IA).

Lo confinhament inercial demanda l'utilizacion de lasers de nauta poténcia per fin d'aténher las condicions termonuclearas necessàrias a la fusion. Thales mestreja l'ensemble de cadena d'expertiza dels lasers a nauta poténcia e es ja actiu dins lo domèni de la fusion nucleara en collaboracion amb lo CEA.

GenF prevei d'aicí a 2027 de preparar, via de modelizacions e de simulacions, las experimentacions de venir.

De 2027 a 2035, prevei de mestrejar las tecnologias necessàrias a la fusion inerciala coma la sincronizacion dels lasers, la producion de las ciblas o encara lo desvolopament del material necessari per las parets del reactor.

Tre 2035 deu debutar la construccion del primièr reactor prototip.

Principis de la fusion inerciala (sorsa de las illustracions GenF) :

Irradiacion

Compression

Ignicion

Combustion


Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.