Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.
Aquesta deurà permetre dins un primièr temps de mandar en orbita bassa e de tornar menar sus tèrra de merças, puèi dins un segond temps d'astronautas.
Euròpa en 2025 dispausa pas de mejan per aquò far e depend dels Estats Units.
Lo contracte s'amonta a 25 milions d'èuros e prevei una primièra demonstracion en 2028. Thales Alenia Space es una associacion entre Thales (67 %) e Leonardo (33 %). Una part dels còsts de desvolopament seràn preses en carga per Thales Alenia Space.
La capsula a per nom : LCRS (LEO Cargo Return System).
L'ESA en 2024 signèt tanben, amb The Exploration Company, un autre contracte pel desvolopament de la capsula Nyx.
Los desvolopaments d'estacions espacialas que remplacaràn l'ISS (International Space Station) après 2030 son nombroses. Aquestas estacions un còp en orbita e operacionalas necessitaràn de mejans per transferir astronautas e material.
Diferents actors en 2025 possedisson o desvolopan aqueles mejans de transferiment, capsulas o navetas :
Los Estats-Units amb
- lo Dragon de SpaceX ;
- la capsula CST-100 de Boeing encara en fase de tèst ;
- la naveta Dream Chaser de Sierra Space en cors de desvolopament ;
- la naveta X-37 a usatge militar ;
- lo Starship de SpaceX en desvolopament ;
- la capsula Orion que deu tornar menar d'umans sus la Luna.
Russia amb lo Soyouz.
China amb
- lo Shenzhou, basat sus las especificacions del Soyouz e ;
- lo Mengzhou en cors de desvolopament que torna prene l'arquitectura de las capsulas occidentalas.
Per Euròpa son actualament en desvolopament doas capsulas
- la LCRS de Thales Alenia Space e ;
- Nyx de The Exploration Company.
