Capsula Thales Alenia Space
Maqueta de la capsula de Thales Alenia Space en 2024 © Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Aquesta deurà permetre dins un primièr temps de mandar en orbita bassa e de tornar menar sus tèrra de merças, puèi dins un segond temps d'astronautas.

Euròpa en 2025 dispausa pas de mejan per aquò far e depend dels Estats Units.

Lo contracte s'amonta a 25 milions d'èuros e prevei una primièra demonstracion en 2028. Thales Alenia Space es una associacion entre Thales (67 %) e Leonardo (33 %). Una part dels còsts de desvolopament seràn preses en carga per Thales Alenia Space.

La capsula a per nom : LCRS (LEO Cargo Return System).

L'ESA en 2024 signèt tanben, amb The Exploration Company, un autre contracte pel desvolopament de la capsula Nyx.

Los desvolopaments d'estacions espacialas que remplacaràn l'ISS (International Space Station) après 2030 son nombroses. Aquestas estacions un còp en orbita e operacionalas necessitaràn de mejans per transferir astronautas e material.

Diferents actors en 2025 possedisson o desvolopan aqueles mejans de transferiment, capsulas o navetas :

Los Estats-Units amb

  • lo Dragon de SpaceX ;
  • la capsula CST-100 de Boeing encara en fase de tèst ;
  • la naveta Dream Chaser de Sierra Space en cors de desvolopament ;
  • la naveta X-37 a usatge militar ;
  • lo Starship de SpaceX en desvolopament ;
  • la capsula Orion que deu tornar menar d'umans sus la Luna.

Russia amb lo Soyouz.

China amb

  • lo Shenzhou, basat sus las especificacions del Soyouz e ;
  • lo Mengzhou en cors de desvolopament que torna prene l'arquitectura de las capsulas occidentalas.

Per Euròpa son actualament en desvolopament doas capsulas 

  • la LCRS de Thales Alenia Space e ;
  • Nyx de The Exploration Company.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.