Capsula Thales Alenia Space
Maqueta de la capsula de Thales Alenia Space en 2024 © Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Aquesta deurà permetre dins un primièr temps de mandar en orbita bassa e de tornar menar sus tèrra de merças, puèi dins un segond temps d'astronautas.

Euròpa en 2025 dispausa pas de mejan per aquò far e depend dels Estats Units.

Lo contracte s'amonta a 25 milions d'èuros e prevei una primièra demonstracion en 2028. Thales Alenia Space es una associacion entre Thales (67 %) e Leonardo (33 %). Una part dels còsts de desvolopament seràn preses en carga per Thales Alenia Space.

La capsula a per nom : LCRS (LEO Cargo Return System).

L'ESA en 2024 signèt tanben, amb The Exploration Company, un autre contracte pel desvolopament de la capsula Nyx.

Los desvolopaments d'estacions espacialas que remplacaràn l'ISS (International Space Station) après 2030 son nombroses. Aquestas estacions un còp en orbita e operacionalas necessitaràn de mejans per transferir astronautas e material.

Diferents actors en 2025 possedisson o desvolopan aqueles mejans de transferiment, capsulas o navetas :

Los Estats-Units amb

  • lo Dragon de SpaceX ;
  • la capsula CST-100 de Boeing encara en fase de tèst ;
  • la naveta Dream Chaser de Sierra Space en cors de desvolopament ;
  • la naveta X-37 a usatge militar ;
  • lo Starship de SpaceX en desvolopament ;
  • la capsula Orion que deu tornar menar d'umans sus la Luna.

Russia amb lo Soyouz.

China amb

  • lo Shenzhou, basat sus las especificacions del Soyouz e ;
  • lo Mengzhou en cors de desvolopament que torna prene l'arquitectura de las capsulas occidentalas.

Per Euròpa son actualament en desvolopament doas capsulas 

  • la LCRS de Thales Alenia Space e ;
  • Nyx de The Exploration Company.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.