Exotrail
Illustracion comerciala de diferents satellits en mission © Exotrail

La jove societat Exotrail, basada a Massy e a Tolosa, levèt al mes de julhet de 2020, 11 milions d'èuros.

Fondada en 2017, es especializada dins lo desvolopament de motors de satellits a propulsion ionica e de logicials.

La levada de fons es estada facha al prèp de societats de capital risc. Principalament : Karista e Innovacom. IXO Private Equity, NCI-Waterstart, Turenne Capital, 360 Capital, Irdi Soridec Gestion e Bpifrance participèran tanben a l'operacion.

Los motors desvolopats per Exotrail son destinats als pichons satellits. Lo ExoMG nano es dedicat als satellits de 10 a 20 kg. Lo ExoMG micro s'adreça el a de satellits un pauc mai pesucs, que pòdon far fins a 100 kg.

Dos tipes de logicials son desvolopats. Lo primièr permet d'organizar e d'optimizar las missions, d'ajudar a la definicions dels otisses a emplegar en foncion dels besonhs de misa en orbita. A per nom : ExoOPS - Mission Design.

Lo segond tipe de logicial, permet un còp lo satellit mandat dins l'espaci de supervizar la propulcion. Es dich lo ExoOPS - Operations.

La levada de fons de l'estiu de 2020 permetrà de desvolopar las capacitats de producion de la societat e de recrutar.


Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).