Lo VSS Unity lo 11/07/2021
Lo VSS Unity en vòl lo 11 de julhet de 2021 © Virgin Galactic

Primièr vòl amb de passatgièrs per Virgin Galactic

Lo dimenge 11 de julhet de 2021 la societat Virgin Galactic mandèt en nauta altitud quatre passatgièrs.

Lo fondator de la societat Richard Branson èra del viatge amb tres de sos emplegats. Se dubrís aital lo talh del çò dich torisme espacial.

L'aparelh despassèt pas pr'aquò la linha de Kármán que, segon la Federacion Aeronautica Internacionala (FAI) fixa lo limit entre l'atmosfèra terrèstra e l'espaci. Aquesta es a 100 Km de naut. Lo VSS Unity, vaissèl emplegat per l'ocasion, montèt pas qu'a 85,3 Km.

Jeff Bezos el tanben actiu dins lo domèni amb sa societat Blue Origin deu volar lo 20 de julhet. Considèra que lo vòl de son concurent es pas un vòl dins l'espaci essent qu'es demorat jol la linha de Kàrmàn.

El de son costat prevei de far montar lo mond a un pauc mai de 100 Km.

En fin d'annada un tresen actor, Elon Musk amb SpaceX e sos Dragons (capsulas abitadas), deuriá plegar lo match : prevei de mandar de toristes pendent qualques jorns en orbita a qualques centenats de quilomètres.


Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.