Vòl del VSS Unity 22/05/2021
Lo VSS Unity en vòl lo 22 de mai de 2021 © Virgin Galactic

Virgin Galactic perseguís sos ensages

Lo dissabte 22 de mai de 2021 la societat estatsunidenca Virgin Galactic dempuèi lo spacepòrt de New Mexico mandèt un de sos vaissèls, lo VSS Unity, dins l'espaci.

Aquò èra lo primièr còp que de personas, los dos pilòts, èran mandadas dins l'espaci dempuèi Spaceport America. Aquel site a per vocacion de venir lo punt de partença dels toristes mandats dins l'espaci per Virgin Galactic.

Los dirigents de la societat considèran qu'aqueste vòl « es un progrès significatiu vèrs la debuta de l'esplechacion comerciala del torisme espacial ».

Lo societat Virgin Galactic mudèt son aparelhs en New Mexico en 2019 amb l'objectiu de debutar aquí los sieus vòls comercials.

Aquel vòl èra lo tresen dins l'espaci d'un dels vaissèls de la societat. Los dos primièrs se faguèron en 2018 e 2019 dempuèi Mojave en Califòrnia ont es basada la societat.


Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.