L'agéncia Espaciala Europèa (ESA) ven de realizar al mes de març de 2018 los primièrs tèsts d'un motor a propulsion plasma qu'emplega coma gaz l'aire.

La propulsion plasma es, dempuèi qualques ans, emplegada pels satellits. Aquò's una propulsion electrica. Lo gaz utilizat per generar lo plasma es generalament lo xenon, los ions escampats son pro pesuc çò que permet una bona eficacitat del sistèma de propulsion.

L'emplec de l'aire podriá permetre de limitar la carga embarcada suls satellits que son en orbita pro bassa e que navegan dins l'atmosfèra terrèstra (mens de 200 quilomètres d'altitud). Aital tot çò necite per los manténer en orbita seriá disponible en defòra dels satellits : l'electricitat provendriá dels panèls solars, lo gaz el seriá pres directament dins l'aire.

Una tala tecnologia permetriá d'augmentat la durada de vida d'aqueles satellits.

De notar que la color del plasma aquí es ròsa e non pas blava coma pel xenon. La color depend de la composition del gaz ionizat.

plasma

Motor ionic alimentat amb d'aire © ESA


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.