Lo robot Ted de Naïo
Lo robòt Ted © Naïo

L'entrepresa Naïo Technologie comercializa de robòts agricòlas. Aqueles apleches permeton de deserbar mecanicament las culturas.

Oz es lor primièr robòt. Pichon, s'adreça principalament al ortalièrs.

Plan mai gròs Dino s'adreça el a los qu'explechan de susfàcias mai importantas. Pesa 600 quilograms, a una autonomia de 4 a 8 oras e pòt trabalhar, en un passage, sus de faissas de 2,70 mètres de larg. Un vintenat son ja en activitat de pel mond. Es estat comercializat pel primièr còp en 2017.

Ted s'adreça als vinhairons. Coma sos dos companhs Oz o Dino permet de deserbar mecanicament las culturas. Pesa 900 Kg, son autonomia pòt anar fins a uèch oras.

Los robòts de Naïo son equipats de camèras que lor permeton de reconeisse las plantas cultivadas, un GPS lor permet de se localizar amb precision, son electrics.

Los robòts Oz e Dino

Los robòts Oz e Dino de Naïo Technologie en 2020


Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.