grelh
Un grelh (gryllodes sigillatus)

La societat Micronutris basada a Sant Orenç de Gamevila a costat de Tolosa produsís e comercializa dempuèi qualques ans d'insèctes per la consomacion umana.

Mai d'un trentenat de produches son disponibles sus lor botiga en linha aquí. Tre la debuta se son posicionats sus una dralha respectuosa de l'environament. Ciblan los magazins biòs e las espicariás finas.

Lor produccion degalha pas res. Las dejeccions dels insèctes servisson a far d'engraisses pels òrts e donc a far creisse fruches e legums. Las bóstias d'uòus en carton que se'n servisson per acculhir los grelhs son compostadas e tornan donc positivament integrar la filièra agricola.

Fan pas venir los aliments de luènh, provenon de la region e son eissits de l'agricultura biologica. Que, coma dison : « Al cors de sa vida un tenebrion manja un mièg brin de caròta rapada. Se merita que lo brin siá d'una excelenta caròta »

Los insèctes elevats : de grelhs (sigillatus) e de tenebrions (tenebrio molitor).

Mas perqué produsir e consomar d'insèctes ?

Perque en comparason amb un buòu per la meteisa quantitat de nutriment un insècte aquò's :

  • sèt còp mens d'aliment vegetal,
  • cincanta còp mens d'aiga e
  • cent còp mens de gaz a efièch de sèrra.

La consomacion d'insèctes, pro comuna per exemple en Asia, es tot simplament mai sostenible d'un punt de vista environamental. La sofrença pel animals es tanben mendra.


En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.