grelh
Un grelh (gryllodes sigillatus)

La societat Micronutris basada a Sant Orenç de Gamevila a costat de Tolosa produsís e comercializa dempuèi qualques ans d'insèctes per la consomacion umana.

Mai d'un trentenat de produches son disponibles sus lor botiga en linha aquí. Tre la debuta se son posicionats sus una dralha respectuosa de l'environament. Ciblan los magazins biòs e las espicariás finas.

Lor produccion degalha pas res. Las dejeccions dels insèctes servisson a far d'engraisses pels òrts e donc a far creisse fruches e legums. Las bóstias d'uòus en carton que se'n servisson per acculhir los grelhs son compostadas e tornan donc positivament integrar la filièra agricola.

Fan pas venir los aliments de luènh, provenon de la region e son eissits de l'agricultura biologica. Que, coma dison : « Al cors de sa vida un tenebrion manja un mièg brin de caròta rapada. Se merita que lo brin siá d'una excelenta caròta »

Los insèctes elevats : de grelhs (sigillatus) e de tenebrions (tenebrio molitor).

Mas perqué produsir e consomar d'insèctes ?

Perque en comparason amb un buòu per la meteisa quantitat de nutriment un insècte aquò's :

  • sèt còp mens d'aliment vegetal,
  • cincanta còp mens d'aiga e
  • cent còp mens de gaz a efièch de sèrra.

La consomacion d'insèctes, pro comuna per exemple en Asia, es tot simplament mai sostenible d'un punt de vista environamental. La sofrença pel animals es tanben mendra.


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.