Un veïcul de la societat EasyMile

La region de Tolosa plan coneguda internacionalament per son expertisa en matèria aeronautica amb la preséncia de la societat Airbus, es tanben a s'impausar dins un autre domèni : los sistèmas embarcats.

Los veïculs de deman seràn de mai en mai autonòm, çò que demanda als actors de la filièra, ja en cors de desvolopament, de mestrejar l'informatica, l'electronica e la robotica, de competéncias que lo sector de l'aeronautica desvolopèt.

La preséncia d'escòlas d'engeniaires (ISAE-Supaero, INP, INSA), d'universitats (Paul Sabatier) e de laboratòris de recèrcas de renomada internacionala (IRIT, Laplace, LAAS) o de malhums dedicats a l'inovacion (Aerospace Valley, IRT Saint-Exupéry, CEA Tech) augmenta encara l'atractivitat de la plaça.

A Tolosa son presents d'òmes e de femnas a mand de participar a aquela revolucion dels transpòrts.

De regropaments d'entrepresas existisson ja, coma Automotech per l'automobila, Mipirail pel ferroviari, Robotics Place per la robotica o encara Prismus per la defensa e la securitat. An per objectiu de favorir los escàmbis. Recampan un nombre important d'entrepresas de la region e son a se federar.

Podèm citar coma actor Actia Group en electronica o encara EasyMile plan conegut per son veïcul autonòm lo EZ10 ja en activitat dins mantuns païses.

Caduna d'aquelas entrepresas a son nivèl e amb sas competéncias enriquís dempuèi Tolosa lo fons de coneissença necite per poder participar a aquela nòva aventura qu'es a debutar : aquela de la mobilitat autonòma.


Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.