Usina de Skellefteå, Northvolt
L'usina de Skellefteå © Northvolt

Lo grop suedés Northvolt productor de batariás electricas anoncièt lo dimècres 29 de decembre de 2021 que son usina de Skellefteå o gigafabrica èra intrada en foncion.

Amb lo desvolopament de la mobilitat electrica e l'augment de las vendas de veituras equipadas de motors electrics la demanda en batariá puja. Euròpa en 2021 depend per son aprovisionament dels fornissors asiatics.

Per respondra a aquesta demanda creisenta Northvolt decidiguèt de bastir una fabrica dedicada a Skellefteå.

Après la sortida de la primièras cellulas l'industrial declarèt : « Es un novèl capítol que se dubrís per l'industria europèa amb la producion de la primièra bateriá a la gigafabrica de Northvolt Ett al nòrd de Suèda. »

BMW, Volkswagen o encara Volvo Car an ja comandadas de batariás al grop. Las primièras liurasons comercialas son esperadas per 2022.

Northvolt al nivèl mondial per la produccion d'aquel tipe de produches es en concuréncia amb Tesla, Panasonic, LG Chem o CATL.


Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.