Lo Wright 1 tal qu'imaginat per sos conceptors

La startup Wright Electric ven d'anonciar a la fin del mes de genièr de 2020 la debuta del desvolopament de son primièr motor electric per avion.

Los primièrs tèsts son prevists per 2021 al sòl.

Doas formas son a l'estudi : un motor cilindric, coma los reactors actuals, e un rectangular per poder èsser integrat dins las alas. Sa poténcia seriá de 1,5 mW.

Los tèsts en vòl son prevists per 2023 amb d'avions convencionals.

Fondada en 2016 als Estats Units la societat ambiciona de desvolopar un avion propulsat sonque per l'electricitat. Per aquò far la startup trabalha en partenariat amb easyJet.

L'aeronèf de 186 sètis, lo Wright 1, que preveson de produsir aurà per ambicion d'ofrir una solucion de transpòrt aerian sens emissions sus de vòls corts.

Son entre 10 e 14 motors que serián montats sus l'aparelh.

Preveson pas d'aver de solucions satisfasentas per poder definir un avion del tot electric e de la capacitat prevista abans 2030.


Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.