Lo Wright 1 tal qu'imaginat per sos conceptors

La startup Wright Electric ven d'anonciar a la fin del mes de genièr de 2020 la debuta del desvolopament de son primièr motor electric per avion.

Los primièrs tèsts son prevists per 2021 al sòl.

Doas formas son a l'estudi : un motor cilindric, coma los reactors actuals, e un rectangular per poder èsser integrat dins las alas. Sa poténcia seriá de 1,5 mW.

Los tèsts en vòl son prevists per 2023 amb d'avions convencionals.

Fondada en 2016 als Estats Units la societat ambiciona de desvolopar un avion propulsat sonque per l'electricitat. Per aquò far la startup trabalha en partenariat amb easyJet.

L'aeronèf de 186 sètis, lo Wright 1, que preveson de produsir aurà per ambicion d'ofrir una solucion de transpòrt aerian sens emissions sus de vòls corts.

Son entre 10 e 14 motors que serián montats sus l'aparelh.

Preveson pas d'aver de solucions satisfasentas per poder definir un avion del tot electric e de la capacitat prevista abans 2030.


Tecnologia : Tesla, una entrepresa de robotica ?

Tesla Bot

Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada a l'intelligéncia artificiala.

ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.