Astronau de la mission ClearSpace-1 tala qu'imaginada per sos conceptors © ESA

L'ESA trabalha al netejatge de l'orbita bassa terrèstra

L'ESA (European Space Agency) signèt a la fin del mes de novembre de 2020 amb la societat ClearSpace SA un contracte per l'organizacion d'una mission de recuperacion e de destrucion d'un objècte mandat ancianament dins l'espaci e desenant sens foncion.

Dins l'espaci aqueles objèctes inutils son ara de mai en mai nombroses e pausan de problèmas de securitat : en cas de collisions pòdon destrusir los satellits en mission. Demai los brigalhs produsits venon augmentar lo nombre d'objèctes dangièroses. D'aquí la necessitat de netejar.

L'orbita bassa es la mai concernida pel problèma. Aquí la densitat de satellits es la mai importanta e arrèsta pas de creisse notadament amb la mesa en placa de las megaconstellacions coma Starlink o OneWeb ont de centenats de satellits son mandat dins l'espaci.

L'Agéncia Espaciala Europèa s'entrevèt del problèma e signet en novembre de 2020 un contracte de 86 milions d'èuros amb la jove entrepresa soïssa ClearSpace SA per la recuperacion d'un objècte devengut inutil.

Mandarà mercés a una fusada Vega un satellit escobilhaire de 500 quilograms dotat de quatre braces articulats qu'anarà quèrre un vièlh adaptator de cargar utila Vespa que foguèt utilizat en 2013 per la mesa en orbita d'un satellit d'observacion de la Tèrra ; aquel objècte d'un centenat de quilograms ara sens foncion orbita devèrs lo 700 quilomètres d'altitud.

L'operacion de destrucion es simpla : lo veïcul escobilhaire agantarà precaucionosament amb sos braces l'objècte puèi tornarà dins l'atmosfèra cargat de sa presa. Aquí los dos vaissèls seràn destruches.

Aquel veïcul escobilhaire podrà donc pas servir dos còps. La mission nomenada ClearSpace-1 es prevista per 2025.

Per l'avenir ClearSpace SA prevei de poder desorbitar mai d'un satellit al còp.


Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.