Astronau de la mission ClearSpace-1 tala qu'imaginada per sos conceptors © ESA

L'ESA trabalha al netejatge de l'orbita bassa terrèstra

L'ESA (European Space Agency) signèt a la fin del mes de novembre de 2020 amb la societat ClearSpace SA un contracte per l'organizacion d'una mission de recuperacion e de destrucion d'un objècte mandat ancianament dins l'espaci e desenant sens foncion.

Dins l'espaci aqueles objèctes inutils son ara de mai en mai nombroses e pausan de problèmas de securitat : en cas de collisions pòdon destrusir los satellits en mission. Demai los brigalhs produsits venon augmentar lo nombre d'objèctes dangièroses. D'aquí la necessitat de netejar.

L'orbita bassa es la mai concernida pel problèma. Aquí la densitat de satellits es la mai importanta e arrèsta pas de creisse notadament amb la mesa en placa de las megaconstellacions coma Starlink o OneWeb ont de centenats de satellits son mandat dins l'espaci.

L'Agéncia Espaciala Europèa s'entrevèt del problèma e signet en novembre de 2020 un contracte de 86 milions d'èuros amb la jove entrepresa soïssa ClearSpace SA per la recuperacion d'un objècte devengut inutil.

Mandarà mercés a una fusada Vega un satellit escobilhaire de 500 quilograms dotat de quatre braces articulats qu'anarà quèrre un vièlh adaptator de cargar utila Vespa que foguèt utilizat en 2013 per la mesa en orbita d'un satellit d'observacion de la Tèrra ; aquel objècte d'un centenat de quilograms ara sens foncion orbita devèrs lo 700 quilomètres d'altitud.

L'operacion de destrucion es simpla : lo veïcul escobilhaire agantarà precaucionosament amb sos braces l'objècte puèi tornarà dins l'atmosfèra cargat de sa presa. Aquí los dos vaissèls seràn destruches.

Aquel veïcul escobilhaire podrà donc pas servir dos còps. La mission nomenada ClearSpace-1 es prevista per 2025.

Per l'avenir ClearSpace SA prevei de poder desorbitar mai d'un satellit al còp.


Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).