Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Aqueste mandat en orbita al mes de decembre de 2021 es operacional dempuèi la prima. Concebut per la NASA en collaboracion amb las agéncias espacialas canadiana (CSA) e europèa (ESA) es situat al punt de Lagrange L2 a 1,5 milion de quilomètres de la Tèrra. Es ara plenament operacional, sa carrièra debuta.

Lo primièr image obtengut e presentat lo 11 de julhet per la NASA mòstra un amàs d'un milièr de galaxias. Baptesat SMAC 0723 es situat a 4,6 miliards d'annadas-lum de la Tèrra. Mas de per darrièr se pòdon veire d'objèctes cosmics situats al delà, a mai de 13 miliards d'annadas-lum.

Aquela resolucion inegalada entrò ara del telesòpi James Webb permetrà al scientifics de veire mai luènh e d'obténer d'informacions preciosas sus la debuta de la formacion de l'univèrs.

Los primièrs estudis serioses dels images obtenguts pel telescòpi James Webb son espertats pel mes de setembre de 2022.

Al delà de l'image de l'amàs SMAC 0723 son estats difusats los images de la Nebulosa Carina, del Quintet Stephan e de la Nebulosa Anèl del Sud.

Image James Webb SMAC 0723

Imatge de l'amàs galactic SMAC 0723 desvelat lo 11 de julhet de 2022 © NASA, ESA, CSA, and STScI


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.