Susie d'ArianeGroup
L'astronau Susie e son modul de servici tals qu'imaginats per sos conceptors en 2022© ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Susie serà un pichon vaissèl reutilizable, aurà per vocacion de respondre als besonh futurs de transpòrt de las missions espacialas europèas.

Podrà foncionar en mòde automatic per carrejar de cargas (mòde cargo) o permetre de missions abitadas amb d'astronautas embarcats ; fins a cinc personas podràn prene plaça dins l'astronau.

Susie es la responsa d'ArianeGroup a l'apèl de l'ESA e de la Comission Europèa que desiran dotar Euròpa de nòvas capabilitats en matèria espaciala. En 2023 Euròpa depend dels Estats Units per mandar dins l'espaci d'astronautas alara que dispausa de totas las competéncias necitas per desvolopar un mòde de transpòrt polivalent. Los industrials europèus participan regularament als programas de la NASA (construcion d'abitacles de las estacions, modul de servici d'Orion...).

L'aparelh podrà èsser mandat per las futuras fusadas Ariane 6 o las que vendràn après.

L'acronim Susie significa : Smart Upper Stage for Innovative Exploration.


Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.