Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Aqueste mandat en orbita al mes de decembre de 2021 es operacional dempuèi la prima. Concebut per la NASA en collaboracion amb las agéncias espacialas canadiana (CSA) e europèa (ESA) es situat al punt de Lagrange L2 a 1,5 milion de quilomètres de la Tèrra. Es ara plenament operacional, sa carrièra debuta.

Lo primièr image obtengut e presentat lo 11 de julhet per la NASA mòstra un amàs d'un milièr de galaxias. Baptesat SMAC 0723 es situat a 4,6 miliards d'annadas-lum de la Tèrra. Mas de per darrièr se pòdon veire d'objèctes cosmics situats al delà, a mai de 13 miliards d'annadas-lum.

Aquela resolucion inegalada entrò ara del telesòpi James Webb permetrà al scientifics de veire mai luènh e d'obténer d'informacions preciosas sus la debuta de la formacion de l'univèrs.

Los primièrs estudis serioses dels images obtenguts pel telescòpi James Webb son espertats pel mes de setembre de 2022.

Al delà de l'image de l'amàs SMAC 0723 son estats difusats los images de la Nebulosa Carina, del Quintet Stephan e de la Nebulosa Anèl del Sud.

Image James Webb SMAC 0723

Imatge de l'amàs galactic SMAC 0723 desvelat lo 11 de julhet de 2022 © NASA, ESA, CSA, and STScI


MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.