New Glenn 16/01/2025
La New Glenn en partença lo 16 de genièr de 2025

La societat estatsunidenca, Blue Origin, capitèt lo dijòus 16 de genièr de 2025 de mandar dins l'espaci, per son primièr vòl, sa fusada New Glenn.

Blue Origin, creada per Jeff Bezos fondator d'Amazon, se posiciona coma concurent de SpaceX.

La fusada es partida de Cap Canaveral en Florida. La mesa en orbita s'es plan passada.

La recuperacion del booster èra prevista. Se posquèt pas far. Aqueste es estat perdut. Es de notar que calguèt a SpaceX d'ensages nombroses per fin de recuperar los primièrs estatges del Falcon o del Starship.

Un dels ròtles principal de las fusadas New Glenn serà de mandar en orbita los satellits de la constellacion Kuiper d'Amazon. Un autre dels grands projèctes de Jeff Bezos, en concuréncia amb la constellacion Starlink d'Elon Musk, ja foncionala.

Es lo 16 de genièr tanben que SpaceX efectuèt son seten ensag del Starship. L'entrepresa posquèt recuperar pel segond còp lo primièr estatge SuperHeavy. Pr'aquò l'astronau Starship explausèt.

Los engeniaires de SpaceX, pel ochen vòl, preveson de recuperar al còp lo primièr estatge e l'astronau.


Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.