New Glenn 16/01/2025
La New Glenn en partença lo 16 de genièr de 2025

La societat estatsunidenca, Blue Origin, capitèt lo dijòus 16 de genièr de 2025 de mandar dins l'espaci, per son primièr vòl, sa fusada New Glenn.

Blue Origin, creada per Jeff Bezos fondator d'Amazon, se posiciona coma concurent de SpaceX.

La fusada es partida de Cap Canaveral en Florida. La mesa en orbita s'es plan passada.

La recuperacion del booster èra prevista. Se posquèt pas far. Aqueste es estat perdut. Es de notar que calguèt a SpaceX d'ensages nombroses per fin de recuperar los primièrs estatges del Falcon o del Starship.

Un dels ròtles principal de las fusadas New Glenn serà de mandar en orbita los satellits de la constellacion Kuiper d'Amazon. Un autre dels grands projèctes de Jeff Bezos, en concuréncia amb la constellacion Starlink d'Elon Musk, ja foncionala.

Es lo 16 de genièr tanben que SpaceX efectuèt son seten ensag del Starship. L'entrepresa posquèt recuperar pel segond còp lo primièr estatge SuperHeavy. Pr'aquò l'astronau Starship explausèt.

Los engeniaires de SpaceX, pel ochen vòl, preveson de recuperar al còp lo primièr estatge e l'astronau.


Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs posquèsson utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Tecnologia : Tesla, una entrepresa de robotica ?

Tesla Bot

Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada a l'intelligéncia artificiala.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.