Lo mercat de las veituras electricas dempuèi 2011 es a créisser. En 2010, annada zèro, las vendas en França èran encara anecdoticas amb mens de 200 veïculs venduts.

Lo desvolopament de produches nòu e concebut tre la debuta per una propulsion electrica marca entre 2008-2010 la debuta d'una novèla aventura industiala amb de firmas coma :

  • Tesla e son Roadster (2008),
  • Chevrolet e la Volt veïcul electric amb prologador d'autonomia (Opel Ampera en Euròpa).
  • Mitsubishi e l'i-MiEV al Japan (2009) que se vendrà aicí en Euròpa jos las marcas Peugeot iOn e Citroën C-Zero,
  • Nissan e la Leaf (2010),

Vendràn puèi los Renault Kangoo Z.E. (2011) e Zoe (2012), la Bolloré Bluecar (2011), la Tesla Model S (2012), las BMW i3 (2013).

Ça que la, en 2015 las vendas demòran confidencialas.


Çai jos lo volum de venda de las automobilas electricas en França de 2011 a 2015.

veituras-electricas


Donadas brutas :

01/2011 100 01/2012 311 01/2013 250 01/2014 409 01/2015 619
02/2011 136 02/2012 406 02/2013 648 02/2014 411 02/2015 -
03/2011 248 03/2012 483 03/2013 1350 03/2014 709 03/2015 -
04/2011 187 04/2012 395 04/2013 940 04/2014 821 04/2015 -
05/2011 143 05/2012 564 05/2013 688 05/2014 902 05/2015 -
06/2011 141 06/2012 112 06/2013 903 06/2014 1050 06/2015 -
07/2011 64 07/2012 594 07/2013 492 07/2014 743 07/2015 -
08/2011 108 08/2012 960 08/2013 403 08/2014 366 08/2015 -
09/2011 301 09/2012 514 09/2013 644 09/2014 1514 09/2015 -
10/2011 202 10/2012 763 10/2013 1058 10/2014 1076 10/2015 -
11/2011 466 11/2012 330 11/2013 694 11/2014 911 11/2015 -
12/2011 530 12/2012 231 12/2013 709 12/2014 1643 12/2015 -

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.