Lo mercat de las veituras electricas dempuèi 2011 es a créisser. En 2010, annada zèro, las vendas en França èran encara anecdoticas amb mens de 200 veïculs venduts.

Lo desvolopament de produches nòu e concebut tre la debuta per una propulsion electrica marca entre 2008-2010 la debuta d'una novèla aventura industiala amb de firmas coma :

  • Tesla e son Roadster (2008),
  • Chevrolet e la Volt veïcul electric amb prologador d'autonomia (Opel Ampera en Euròpa).
  • Mitsubishi e l'i-MiEV al Japan (2009) que se vendrà aicí en Euròpa jos las marcas Peugeot iOn e Citroën C-Zero,
  • Nissan e la Leaf (2010),

Vendràn puèi los Renault Kangoo Z.E. (2011) e Zoe (2012), la Bolloré Bluecar (2011), la Tesla Model S (2012), las BMW i3 (2013).

Ça que la, en 2015 las vendas demòran confidencialas.


Çai jos lo volum de venda de las automobilas electricas en França de 2011 a 2015.

veituras-electricas


Donadas brutas :

01/2011 100 01/2012 311 01/2013 250 01/2014 409 01/2015 619
02/2011 136 02/2012 406 02/2013 648 02/2014 411 02/2015 -
03/2011 248 03/2012 483 03/2013 1350 03/2014 709 03/2015 -
04/2011 187 04/2012 395 04/2013 940 04/2014 821 04/2015 -
05/2011 143 05/2012 564 05/2013 688 05/2014 902 05/2015 -
06/2011 141 06/2012 112 06/2013 903 06/2014 1050 06/2015 -
07/2011 64 07/2012 594 07/2013 492 07/2014 743 07/2015 -
08/2011 108 08/2012 960 08/2013 403 08/2014 366 08/2015 -
09/2011 301 09/2012 514 09/2013 644 09/2014 1514 09/2015 -
10/2011 202 10/2012 763 10/2013 1058 10/2014 1076 10/2015 -
11/2011 466 11/2012 330 11/2013 694 11/2014 911 11/2015 -
12/2011 530 12/2012 231 12/2013 709 12/2014 1643 12/2015 -

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.