asteroide03/02/16 - Luxemborg vòl desvolopar l'industria minièra espaciala. Exactament : l'explechacion dels objèctes que son prèp de la Tèrra, los NEOs (Near-Earth-Objects).

Lo govèrn luxemborgés desira de far del ducat un centre major per l'exploracion e l'utilizacion de las ressorsas extraterrèstras, vòl desvelar d'autres orizonts dins l'aventura espaciala tot en stimulant la creissença economica. Per aquò se propausa d'investir dins las entrepresas del domèni e d'ajudar a la creacion del cadre legal necite.

D'entrepresas luxemborgesas son ja activa dins lo domèni espacial amb la Société Européenne des Satellites (SES).

Jean-Jacques Dordain, director de l'European Space Agency fins al mes de junh de 2015 e ara consultant pel govèrn luxemborgés, considèra que, ben que futurista, lo projècte se basa sus de fondamentas solidas.

Aquò's la primièra iniciativa europèa sul subjècte. Doas entrepresas privadas americanas son ja en competicion dins lo domèni : Deep Space Industries e Planetary Resources.

Lo camin serà long encara abans de veire se desvolopar tala industria, tant las empachas legalas o tecnologicas son importantas.

[ligam]


Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.