Satellit OneWeb
Vision d'artista d'un satellit en orbita © OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

L'inclusion de las activitats del britanic OneWeb al sen d'Eutelsat permetriá de crear un gigant europèu de l'Internet a naut debit dempuèi l'espaci a mand de concurénciar los dos actors màger del sector, estatsunidencs totes dos : Starlink d’Elon Musk e Amazon amb son projècte Kuiper.

OneWeb de son costat mandèt los sieus primièrs satellits en orbitat en 2019. Aqueles gravitan en orbita bassa entre 500 e 1 200 km d'altitud. En 2022 son mai de 400 satellits OneWeb que son operacionals. La societat prevei d'acabar sa constellacion en 2023. Deuriá comprene 648 satellits. Los mandadisses que se fasián mercés a de fusadas Soyuz se faràn desenant, après l'invasion russa d'Ucraina, amb de fusadas Falcon 9 de SpaceX.

Los satellits de Kuiper d'Amazon, son eles, pas encara estats mandats dins l'espaci.

Las negociacions en cors entre Eutelsat e OneWeb preveson de fusionar las doas entrepresas a paritat per escambi d'accions. La nòva entitat auriá son sèti en França.


En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.