Satellit OneWeb
Vision d'artista d'un satellit en orbita © OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

L'inclusion de las activitats del britanic OneWeb al sen d'Eutelsat permetriá de crear un gigant europèu de l'Internet a naut debit dempuèi l'espaci a mand de concurénciar los dos actors màger del sector, estatsunidencs totes dos : Starlink d’Elon Musk e Amazon amb son projècte Kuiper.

OneWeb de son costat mandèt los sieus primièrs satellits en orbitat en 2019. Aqueles gravitan en orbita bassa entre 500 e 1 200 km d'altitud. En 2022 son mai de 400 satellits OneWeb que son operacionals. La societat prevei d'acabar sa constellacion en 2023. Deuriá comprene 648 satellits. Los mandadisses que se fasián mercés a de fusadas Soyuz se faràn desenant, après l'invasion russa d'Ucraina, amb de fusadas Falcon 9 de SpaceX.

Los satellits de Kuiper d'Amazon, son eles, pas encara estats mandats dins l'espaci.

Las negociacions en cors entre Eutelsat e OneWeb preveson de fusionar las doas entrepresas a paritat per escambi d'accions. La nòva entitat auriá son sèti en França.


Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.