jaume-landier-la-bandaL’IEO 12 vos convida al rencontre « a la descòberta d’una òbra » lo dimècres 1ièr de febrièr de 2017, 18h, a l’Ostal de las associacions, avenguda Tarayre a Rodés, sala 108 (1ièr nivèl). Libre presentat : La Banda de Jaume Landièr (IEO Edicions, A tots, 2015).

Rencontre en preséncia de l'autor que presentarà lo roman.

Lo libre conta l'escoreguda de La Banda, un grop de musicians que après qualques suspresas en país occitan, va portar sa musica descabestrada cap au nòrd : Lion, Morzine, Arbois. Las fèstas seràn chucosas o amaras. Barlinga barlanga, la Banda agandirà la mar del nòrd. Ai d’aqueles musicaires ! De caçaires de nívols...

Jaume Landièr es nascut en 1952 dins Erau. Ara qu’a renduda la bloda d’ensenhaire, contunha lo trabalh que fasiá coma vinhairon, musicaire e escrivan. La tòca de son escritura, es de transmetre a l’encòp una lenga e una concepcion de la vida, coma a ensajat d’o faire dins l’ensenhament e coma contunha d’o faire ara a travers de la musica.

Extrach - « Es aquí que trobèt Colomba. Aviá rebauçat sa gonèla longa fins als genolhs e jogava a desfisar las èrsas. Èra palla coma un ciri, las pòtas sangbegudas. Après l’abandon, un autre abandon. Après lo freg de la glaça, lo freg de l’aiga. Colomba semblava pas conóisser ges de tèrme, ni crénher ges de dangièr. Ni per orguèlh, ni per consciéncia d’una fòrça. Puslèu per amor de la vida. E fariá abans, coma que virèsse. »


Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.