jaume-landier-la-bandaL’IEO 12 vos convida al rencontre « a la descòberta d’una òbra » lo dimècres 1ièr de febrièr de 2017, 18h, a l’Ostal de las associacions, avenguda Tarayre a Rodés, sala 108 (1ièr nivèl). Libre presentat : La Banda de Jaume Landièr (IEO Edicions, A tots, 2015).

Rencontre en preséncia de l'autor que presentarà lo roman.

Lo libre conta l'escoreguda de La Banda, un grop de musicians que après qualques suspresas en país occitan, va portar sa musica descabestrada cap au nòrd : Lion, Morzine, Arbois. Las fèstas seràn chucosas o amaras. Barlinga barlanga, la Banda agandirà la mar del nòrd. Ai d’aqueles musicaires ! De caçaires de nívols...

Jaume Landièr es nascut en 1952 dins Erau. Ara qu’a renduda la bloda d’ensenhaire, contunha lo trabalh que fasiá coma vinhairon, musicaire e escrivan. La tòca de son escritura, es de transmetre a l’encòp una lenga e una concepcion de la vida, coma a ensajat d’o faire dins l’ensenhament e coma contunha d’o faire ara a travers de la musica.

Extrach - « Es aquí que trobèt Colomba. Aviá rebauçat sa gonèla longa fins als genolhs e jogava a desfisar las èrsas. Èra palla coma un ciri, las pòtas sangbegudas. Après l’abandon, un autre abandon. Après lo freg de la glaça, lo freg de l’aiga. Colomba semblava pas conóisser ges de tèrme, ni crénher ges de dangièr. Ni per orguèlh, ni per consciéncia d’una fòrça. Puslèu per amor de la vida. E fariá abans, coma que virèsse. »


Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.