Dins son edicion de l'ivèrn de 2024/2025 lo jornal de la Region Occitània informava sus la mesa en plaça d'una senhaletica bilingüa al licèu Clemenceau de Montpelhièr.

Lo licèu Georges-Clemenceau de Montpelhièr es lo segond de la Region a èsser dotat d’una senhaletica bilingua francés-occitan, après lo licèu Josèp-Saverna de L’Isla de Baish (Gèrs).

Los escolans de las classas de primièra « Lenga, literatura e cultura estrangièra e regionala, occitan » an participat a la revirada dels panèls. La traduccion es estada validada pel Congrès permanent de la lenga occitana, sola entitat abilitada a validar lo bilingüisme francés-occitan sus la via publica.

Aqueste projècte dobrís la via a una senhaletica dobla completa per l’ensems de la ciutat escolara montpelhierenca. Respond a l’orientacion del Plan Parlem una cultura viva : çò es installar progressivament una senhaletica bilingüa armonizada dins totes los licèus e bastiments novèls qu’apartenon a la Region.

Magazine Le journal de ma region, ivèrn 2024/2025


Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.