escola-felco-201507/05/15 - Lo dijòus 7 de mai de 2015 foguèt inaugurat a Montpelhièr lo cursus bilingüe occitan de l'escòla mairala Francis Garnier que dubriguèt a la dintrada de 2014.

Comunicacion de la FELCO per la siá dubertura en2014 :

"Bèla capitada ! 10 ans que l'esperàvem, aquel sit bilingüe public a Montpelhièr.

"En decembre 2004, M.-J. Verny aviá rescontrat Philippe Saurel, qu'èra ja conselhièr municipal e li aviá presentadas las possibilitats legalas d'ensenhament public bilingüe. En 2009, lo CREO Lengadòc aviá escrich a Hélène Mandroux, conse de Montpelhièr. Entretemps, dins las escòlas Francis Garnier et Marie de Sévigné, nòstres collègas bastissián pauc a cha pauc una pedagogia de l'occitan, fasián montar la demanda de las familhas. La novèla municipalitat prenguèt los afaires en mans e s'endevenguèt amb las autoritats academicas per que la causa se faguèsse.

"E lo primièr sit bilingüe public de Montpelhièr dubriguèt a la dintrada 2014."

[ligam FELCO]


Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.