pais-de-bergeracLo site www.pays-de-bergerac.com presenta en occitan lo país de Brageirac.

Extrach : "Los camins del País de Brageirac presentan al passejaire mila e una escasenças de rencontres amb una flòra e una fauna aparadas, de païsatges armoniós e una granda varietat de mitans...

"Vos convidam a descobrir aquel País de natura e de gràcia en entrar al mai secret d’un bòsc, en destriar un biotòpe o, coma es lo cas dins aquelas paginas amb la Gardoneta, en costejar un cors d’aiga.

"La tropicala actitud - Itinerari estonant que lo d’aquel modèst riu, que pren sa sorga pas luènh de Mont Bazalhac, au bòrd del GR 6, per s'anar pèrdre dins Dordonha, prèp de Gardona, qualques desenats de quilomètres mai luènh. Un camin que balança entre tèrmes vestits de vinhals, verdas pradas e combas ombrosas, que saluda en passar un maine pimparèl o un castelet e que, mai que mai, resèrva al passejaire son escag de suspresas... Per sa "tropicala actitud”, la Gardoneta transpòrta en efièch lo caminaire dins un autre monde ! [...]"

La seguida sul site [aquí]


Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.