pais-de-bergeracLo site www.pays-de-bergerac.com presenta en occitan lo país de Brageirac.

Extrach : "Los camins del País de Brageirac presentan al passejaire mila e una escasenças de rencontres amb una flòra e una fauna aparadas, de païsatges armoniós e una granda varietat de mitans...

"Vos convidam a descobrir aquel País de natura e de gràcia en entrar al mai secret d’un bòsc, en destriar un biotòpe o, coma es lo cas dins aquelas paginas amb la Gardoneta, en costejar un cors d’aiga.

"La tropicala actitud - Itinerari estonant que lo d’aquel modèst riu, que pren sa sorga pas luènh de Mont Bazalhac, au bòrd del GR 6, per s'anar pèrdre dins Dordonha, prèp de Gardona, qualques desenats de quilomètres mai luènh. Un camin que balança entre tèrmes vestits de vinhals, verdas pradas e combas ombrosas, que saluda en passar un maine pimparèl o un castelet e que, mai que mai, resèrva al passejaire son escag de suspresas... Per sa "tropicala actitud”, la Gardoneta transpòrta en efièch lo caminaire dins un autre monde ! [...]"

La seguida sul site [aquí]


Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.