pais-de-bergeracLo site www.pays-de-bergerac.com presenta en occitan lo país de Brageirac.

Extrach : "Los camins del País de Brageirac presentan al passejaire mila e una escasenças de rencontres amb una flòra e una fauna aparadas, de païsatges armoniós e una granda varietat de mitans...

"Vos convidam a descobrir aquel País de natura e de gràcia en entrar al mai secret d’un bòsc, en destriar un biotòpe o, coma es lo cas dins aquelas paginas amb la Gardoneta, en costejar un cors d’aiga.

"La tropicala actitud - Itinerari estonant que lo d’aquel modèst riu, que pren sa sorga pas luènh de Mont Bazalhac, au bòrd del GR 6, per s'anar pèrdre dins Dordonha, prèp de Gardona, qualques desenats de quilomètres mai luènh. Un camin que balança entre tèrmes vestits de vinhals, verdas pradas e combas ombrosas, que saluda en passar un maine pimparèl o un castelet e que, mai que mai, resèrva al passejaire son escag de suspresas... Per sa "tropicala actitud”, la Gardoneta transpòrta en efièch lo caminaire dins un autre monde ! [...]"

La seguida sul site [aquí]


Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.