pais-de-bergeracLo site www.pays-de-bergerac.com presenta en occitan lo país de Brageirac.

Extrach : "Los camins del País de Brageirac presentan al passejaire mila e una escasenças de rencontres amb una flòra e una fauna aparadas, de païsatges armoniós e una granda varietat de mitans...

"Vos convidam a descobrir aquel País de natura e de gràcia en entrar al mai secret d’un bòsc, en destriar un biotòpe o, coma es lo cas dins aquelas paginas amb la Gardoneta, en costejar un cors d’aiga.

"La tropicala actitud - Itinerari estonant que lo d’aquel modèst riu, que pren sa sorga pas luènh de Mont Bazalhac, au bòrd del GR 6, per s'anar pèrdre dins Dordonha, prèp de Gardona, qualques desenats de quilomètres mai luènh. Un camin que balança entre tèrmes vestits de vinhals, verdas pradas e combas ombrosas, que saluda en passar un maine pimparèl o un castelet e que, mai que mai, resèrva al passejaire son escag de suspresas... Per sa "tropicala actitud”, la Gardoneta transpòrta en efièch lo caminaire dins un autre monde ! [...]"

La seguida sul site [aquí]


Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.