Vision d'artista © Volocopter

La societat Volocopter basada en alemanha presentèt lo 17 d'abril de 2018 sa concepcion de las infrastructuras de transpòrt urban per dròne de deman : una combinason de Volo-Hubs e de Volo-Ports.

Aqueles se pòdon integrar a las arquitecturas urbanas actualas a mendre còst. Es al torn d'aqueles elements que la societat prevei d'organizar lo sieu servici de taxi volant.

L'idèa es de desvolopar de navetas aerianas d'un punt a un autre. Per exemple entre un aeropòrt e lo centre vila de la ciutat vesina amb una granda regularitat. Preveson de far partir un veïcul cada trenta segondas. Aqueles, electric e autonòm, podrián carejar doas personas fins a 27 km de distància.

Los Volo-Hubs son simplament de plataformas que permetan als taxis de se pausar. Son religats als Volo-Ports per un tapís que carreja los drònes. Los Volo-Port son cobèrts, aquí la pratica pòt embarcar e desbarca tranquillament, e los aparelhs son stocats e mantenguts.

Alex Zosel, cofondator de Velocopter, pensa de poder propausar un primièr sistèma foncional dins un detzenat d'ans. Los veïculs, eles, son ja foncionals.

volo

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Nauka, modul scientific rus, s'es estacat a l'ISS

Lo modul Nauka o MLM

Lo 29 de julhet de 2021 lo modul scientific rus Nauka s'es amarrat a l'ISS.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

La societat EasyMile lèva de fonzes

Lo EZ10 d'EasyMile

A la fin del mes d'abril de 2021 la societat tolosenca EasyMile finalizèt una levada de fonzes de 55 milions d'èuros.

Tolosa e los iperlops : HTT lèva lo pè

HTT a Francazal, Tolosa

En 2017 la societat Hyperloop Transportation Technologies (HTT) que desvolopa d'iperlops s'installava a Tolosa. En 2019 lo montatge d'una primièra pista d'ensag sul site de Francazal èra acabat. Los dirigents de la societat prevesián de ne construïr una segonda a proximitat. Los accòrds qu'aviá HTT amb la metropòli de Tolosa per la poder bastir son estats resilhats a la fin de 2021.

Espaci : partença de la mission lunara privada IM-1

IM-1

Partiguèt lo dijòus 15 de febrièr de 2024 en direccion de la Luna l'astronau de la societat Intuitive Machines. Deu menar sul sòl lunar de material scientific. Nom de la mission : IM-1.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.