La Torre Occitània tala que prevista per sos conceptors

Lo permés qu'autoriza la construccion de la Torre Occitània a Tolosa es signat

Lo dimars 23 de julhet de 2019, Tolosa Metropòli anoncièt qu'aviá signat lo permés qu'autoriza la construccion de la Torre Occitània.

La comission d'enquèsta publica emetèt una opinion favorabla a sa realizacion.

Aquela torre es un dels elements màger de l'important projècte arquitectural Tolosa Èuro Sud-Oèst que deu permetre la redefinicion del quartièr comprés entre las futuras ramblas de l'avenguda Joan Jaurés e la gara ferroviara Matabiau.

Aquí, lòtjaments, burèus e comèrcis deurián veire lo jorn dins las annadas que venon. Los promotors preveson de liura la torre Occitània en 2023.

D'opausants al projècte se mobilizèran localament sens poder tornar metre en question la futura construccion. Es notadament las performanças energetica de la torre que foguèran criticadas : los bastiments de granda nautor degalhan mai d'energia que de construccions bassas.

La volontat pr'aquò de balhar a la vila de Tolosa un bastiment emblematic e sinonim de modernitat, permetèt al projècte de s'impausar.


Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.