V-MAX junh de 2023
Traça de fum daisssadas per l'ensag del V-MAX lo 26 de junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Aqueste demonstrator en cors de desvolopament a per nom V-MAX. Pòt anar fins a Mach 5, mai de 6 000 Km/h, e deu aver una trajectòria imprevisibla a man de trompar los sistèmas de defensa antiaerians.

La Direccion Generala de l'Armament comuniquèt sus l'eveniment precisant que « las analisas tecnicas de las nombrosas donadas recampadas pendent tota la durada de l'ensag son en cors per ne tirar los ensenhaments necites per las seguidas dels vòls experimentals. »

Lo programa V-MAX debutèt en 2019 jos la mestresa d'òbra d'ArianeGroup.

De pel mond, tres païses trabalhan sus aquel tipe d'armament : Estats-Units, China e Russia.

Aquel tipe de missil deu poder cambiar, aviat, de trajectòria per fin de pèrdre los eventulas sistèmas prevists per l'enemic per los destrusir.


Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.