V-MAX junh de 2023
Traça de fum daisssadas per l'ensag del V-MAX lo 26 de junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Aqueste demonstrator en cors de desvolopament a per nom V-MAX. Pòt anar fins a Mach 5, mai de 6 000 Km/h, e deu aver una trajectòria imprevisibla a man de trompar los sistèmas de defensa antiaerians.

La Direccion Generala de l'Armament comuniquèt sus l'eveniment precisant que « las analisas tecnicas de las nombrosas donadas recampadas pendent tota la durada de l'ensag son en cors per ne tirar los ensenhaments necites per las seguidas dels vòls experimentals. »

Lo programa V-MAX debutèt en 2019 jos la mestresa d'òbra d'ArianeGroup.

De pel mond, tres païses trabalhan sus aquel tipe d'armament : Estats-Units, China e Russia.

Aquel tipe de missil deu poder cambiar, aviat, de trajectòria per fin de pèrdre los eventulas sistèmas prevists per l'enemic per los destrusir.


Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.