Lo dròne Skeyetech © Azur Drones

Skeyetech, lo dròne autonòm d'Azur Drones

La societat Azur Drones basada a Merinhac desvolopa un pichon aeronèf autonòm : Skeyetech.

Aquel dròne de 6,5 quilograms per 80 cm de larg permet de far de susvelhança via l'utilizacion de camèras – vidèo, termica e enfraroge – embarcadas.

Aquel aparelh es lo primièr a dispausar en França d'una autorizacion de vòl de la Direccion Generala de l'Aviacion Civila (DGLA) per se deplaçar d'un biais autonòm sus de sites privats.

Azur Drone se concentre sul desvolopament e la comercializacion del dròne Skeyetech que produsís pel moment, en 2019, a qualques unitats per mes. Los aparelhs pòdon èsser crompats o logats.

Los sieus clients son d'entrepresas industrialas que possedisson de grands espacis de susvelhars : enfrastructuras gazièras o petrolièras, centralas electricas, barratges, zònas de stocatges, parquing, pòrts, etc.

Lo sector es en plen desvolopament e fòrtament concurencial. De notar sul meteis sector la preséncia de Percepto e d'Airbotics, doas societats israelianas.


Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.