Tre la fin de l'estiu de 2019 la centrala fotoelectrica de Piolenc en Provença es intrada en foncion.

Aquela installacion es implantada sus un plan d'aiga : un lac artificial de 50 ectaras que se creèt naturalament dins una anciana gravièra.

Son 47 000 panèls fotovoltaïcs flotants que sus 17 ectaras produsisson d'energia per alimentar mai de 4 000 fogals. La poténcia de l'installacion es de 17 megawatt.

Aquò's la centrala flottanta la mai importanta d'Euròpa. Lo projècte baptesat O'MEGA1 es estat desvolopat per Akuo Energy.

Una explechacion agroecologica vendrà completar lo projècte. Es a s'implantar sus las abroas del lac.

Los avantatges d'aquel tipe d'installation son multiples :

  • valorizacion d'ancianas zònas industrialas ;
  • la preséncia d'aiga jos los panèls permet d'augmentat la producion d'electricitat en los fregissent ;
  • pas besonh d'artificialisar de tèrras.

En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.