Tre la fin de l'estiu de 2019 la centrala fotoelectrica de Piolenc en Provença es intrada en foncion.

Aquela installacion es implantada sus un plan d'aiga : un lac artificial de 50 ectaras que se creèt naturalament dins una anciana gravièra.

Son 47 000 panèls fotovoltaïcs flotants que sus 17 ectaras produsisson d'energia per alimentar mai de 4 000 fogals. La poténcia de l'installacion es de 17 megawatt.

Aquò's la centrala flottanta la mai importanta d'Euròpa. Lo projècte baptesat O'MEGA1 es estat desvolopat per Akuo Energy.

Una explechacion agroecologica vendrà completar lo projècte. Es a s'implantar sus las abroas del lac.

Los avantatges d'aquel tipe d'installation son multiples :

  • valorizacion d'ancianas zònas industrialas ;
  • la preséncia d'aiga jos los panèls permet d'augmentat la producion d'electricitat en los fregissent ;
  • pas besonh d'artificialisar de tèrras.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.