Tre la fin de l'estiu de 2019 la centrala fotoelectrica de Piolenc en Provença es intrada en foncion.

Aquela installacion es implantada sus un plan d'aiga : un lac artificial de 50 ectaras que se creèt naturalament dins una anciana gravièra.

Son 47 000 panèls fotovoltaïcs flotants que sus 17 ectaras produsisson d'energia per alimentar mai de 4 000 fogals. La poténcia de l'installacion es de 17 megawatt.

Aquò's la centrala flottanta la mai importanta d'Euròpa. Lo projècte baptesat O'MEGA1 es estat desvolopat per Akuo Energy.

Una explechacion agroecologica vendrà completar lo projècte. Es a s'implantar sus las abroas del lac.

Los avantatges d'aquel tipe d'installation son multiples :

  • valorizacion d'ancianas zònas industrialas ;
  • la preséncia d'aiga jos los panèls permet d'augmentat la producion d'electricitat en los fregissent ;
  • pas besonh d'artificialisar de tèrras.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.